L’espanyolisme democràtic

ImageEl catalanisme és democràtic perquè posa la democràcia per damunt del catalanisme. L’espanyolisme… ¿existeix, a Catalunya, l’espanyolisme democràtic? La resposta és . Passa que mai no ha tingut organització, ni expressió política, ni marca electoral, ni cap mena de visibilitat. Era un fantasma. Un espectre que ara ha sofert una crisi d’identitat tan aguda que l’ha fet encara més transparent.

L’espanyolisme democràtic era poblat per les persones que deien que els catalans tenim dret de decidir en referèndum què volem ser, però apostaven per romandre a Espanya. Són els que han votat no en les consultes sobre la independència. Espanyols i demòcrates. ¿On feien el niu, els que tenien el cuquet de la política? En racons molt amagats. Una part eren entre la trepa hispanofederal d’ICV-EUiA, i una altra, en el dit sector catalanista del PSC. Tots molt calladets i molt quietets.

Després ha passat el que ha passat (la sentència del TC contra l’Estatut, la manifestació d’Òmnium del 10 de juliol, la de l’ANC de l’11 de setembre…) i els espanyols demòcrates de Catalunya han topat amb el mur. I s’han posticat. Si feien d’espanyols, plantaven la tenda i ala, a morir-se de vergonya o de gana. Si feien de demòcrates, saltaven el mur. La majoria han decidit saltar. L’espanyolisme democràtic, per a poder ser democràtic, s’ha hagut de fer sobiranista. Quines coses, no?

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Espanyolisme i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’espanyolisme democràtic

  1. Sergi ha dit:

    A mi em va semblar entendre que en Pere Navarro defensava la celebració del referèndum on defensaria el no. La qual em sembla que és una postura coherent i respectable des d’un punt de vista democràtic.

    També és cert que aquesta postura queda coixa per la manca de recolzament a l’altra banda de l’Ebre, on el partit matriu del PSC no s’ha oposat frontalment a aquest referèndum.

    De fet em sembla que el PSC és potser el partit que ha dedicat més esforços a buscar la quimera de l’encaix amb Espanya. I en alguns moments fins i tot ha semblat que aconseguia fer entendre als seus aliats del PSOE què era això de Catalunya (com el famós i malaurat “Apoyaré el Estatut” de Zapatero). Però al final sempre sortia la pressió espanyolitzadora.

    Per tant, crec que sí que hi ha demòcrates espanyolistes a Catalunya. El que es troba a faltar és demòcrates espanyolistes fora de Catalunya. L’únic que he sentit que es pronunciés a favor del referèndum és Vicente del Bosque.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Sergi, si Pere Navarro defensés de debò de fer el referèndum (votant-hi el que vulgui), jo el consideraria un demòcrata. Però no és el cas. Navarro condiciona el referèndum a una reforma impossible de la Constitució espanyola, la qual cosa equival a prohibir-lo. El seu és un autoritarisme vergonyant, disfressat d’estat de dret. Per Navarro, Catalunya serà espanyola vulgues no vulgues, tretze són tretze i fort i no et moguis, perquè subordina el dret de decidir dels catalans a la voluntat dels partits espanyols. Fa com la Camacho, però amb un posat de nyeu-nyeu. No deixis que te la plantin al clatell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s