Estimada Najat El Hachmi

Najat, t’escric amb l’esperança que aquestes paraules t’arribin per una via o altra. He llegit el manifest que has signat, de títol Per la justícia social i la raó democràtica. Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres. També he llegit les quatre ratlles que has publicat a Vilaweb explicant els teus motius. I ¿saps què em passa? Que no t’entenc. Perquè el contingut del manifest no casa amb els motius que invoques.

El manifest sobredit (firmat per unes quantes persones que havien rubricat papers del Foro Babel) és una proclama espanyolista que persegueix l’immobilisme i està clafida de falsedats. Falsedats escandaloses com aquesta: “La comparació entre beneficis i costos socials és molt més favorable en el cas d’un millor encaix federal de Catalunya a Espanya, que no pas en el cas de la independència”. O aquesta altra: “Les virtuts econòmiques de la independència no se sostenen en una anàlisi rigorosa”. O aquesta, que fa la trampa de prendre la part pel tot: “El sobiranisme ha assumit sense complexos el model econòmic neoliberal”.

El dit manifest, a més, se serveix d’arguments toscos, molt tronats, com aquest: diu que el sobiranisme pretén “esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos”. És mentida: el sobiranisme no esquiva res. Els qui fugen de la realitat són ells. I la realitat és que l’adscripció identitària de la gent no determina la seva voluntat política. Durant molts anys, persones de nació catalana han apostat per Espanya (Jordi Pujol n’és el paradigma, i com ell, milanta). I avui, a l’inrevés, molts milers de persones de nació espanyola volen votar que sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya (el paradigma, en aquest cas, és la dona que ens fa la neteja setmanal a casa, que és nascuda a Extremadura, només parla castellà, és espanyola de cap a peus… i es mor de ganes de votar que  a l’estat català). ¿I saps per què passa, això? Perquè la gent no només té nació: també té ètica, sentit de la justícia i nocions d’economia. És molt fàcil fer demagògia amb les identitats nacionals, i els del paper de marres en fan.

Najat, dius que “el manifest no va contra la independència, sinó que vol promoure un debat sensat”. Vas calçada per aigua: el manifest va de dret contra la independència, i les mentides que conté allunyen el debat de la sensatesa. Dius que “és perillós que Mas s’apropiï de la independència”. Entenc i comparteixo la teva inquietud. El remei és senzill: votar amb ganes el sobiranisme d’esquerra perquè CiU no guanyi amb majoria absoluta (i mira si n’hi ha, d’opcions: ICV-EUiA, ERC, SI, CUP i alguna més). Això que has fet (demanar el vot per al PSC) és legítim, però no pas coherent. Tu saps que el federalisme és una ensarronada, que la dependència ens allunya de la justícia social, i que la “raó democràtica” diu que si un conflicte es pot solucionar votant, s’ha de votar. Llavors, ¿per què fas punyetes?

Dius, finalment, que no vols “haver de decidir a partir de les opcions que posi només l’Artur Mas”, que vols “poder decidir sobre la monarquia, sobre l’encaix a la Unió Europea, sobre la política social, etc.” Jo també ho vull, això. Per això procuraré que la paella de l’estat català tingui més d’un mànec. I per això no votaré aquells que em neguen totes les opcions de decidir.

Cordialment,

Joan Calsapeu

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Najat El Hachmi i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s