Negacionisme

Les nacions catalana i espanyola, i els nacionalismes respectius, són com l’aigua i l’oli: no hi ha manera de casar-los, i aquest sempre es posa al damunt d’aquell. Es veu que molta gent ho ha descobert fa poc, això; ara que li han vist el cul diuen que és mascle i han constatat que lo de baix fa perdre lo de dalt. Benvinguts al món real. Més val ser tocatardà que baboia.

La incompatibilitat prové de la naturalesa distinta d’ambdós nacionalismes (i de la intersecció territorial, esclar). L’espanyol és un nacionalisme invasiu; el català és defensiu. Aquell és de tradició autoritària; aquest, de tradició democràtica. Aquell és alhora inclusiu i excloent (en el pitjor sentit dels dos termes); aquest només és inclusiu. La raó última del nacionalisme espanyol és l’exèrcit; la del nacionalisme català és la democràcia. El nacionalisme català és d’afirmació, i l’espanyol, de negació.

D’aquí l’insistent discurs negacionista. El pensament nacional espanyol nega l’existència d’entitats semblants a la seva dins les fronteres del seu estat. Cosa que du a negar les arrels històriques de la realitat que no es vol acceptar, baldament la tinguin davant els ulls. En la versió light del moc, resulta que “Catalunya no té drets històrics” (i això ho diu el 128è president d’una institució catalana, la Generalitat, nascuda el 1359). La versió heavy la va resumir despús-ahir Ruiz-Gallardón: “de la Constitució espanyola neix Catalunya i el fet que Artur Mas hagi estat escollit president de la Generalitat”.

Entre els dos pols hi ha l’anorreament de tot: Catalunya mai no ha sigut sobirana, ni ha tingut un estat, ni reis, ni personalitat política diferenciada, ni és nació. Catalunya és, i sempre ha sigut, Espanya. No hi ha catalans, només espanyols residents a Catalunya. El català és un invent de fa quatre dies ginyat amb l’àvola pretensió de separar. I, naturalment, l’única llengua històricament perseguida a Catalunya és el castellà.

Això no és una caricatura: hi ha milions d’espanyols que ho creuen fermament; gent amb carrera i màsters, professors d’universitat, sociòlegs, historiadors i ministres. Els quals, per sostenir aquesta bastida, han de pensar que els catalans (ai perdó, els espanyols residents a Catalunya) som uns dèbils mentals atrapats en la teranyina que han ordit els pèrfids nacionalistes (hereus dels maçons, esclar) . I que ells són la llum que necessitem.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Negacionisme

  1. eduard vilamitjana ha dit:

    Hola de nou! M’agrada molt com les deixes caure. Molt. Has fet gairebé un repàs de la història de Catalunya i del seu país veï. I no estic parlant del que té al nord. Un dia hauriam de parlar-ne també val?
    Paraules com les dites per el ministre de “in” justícia d’aquell paîs, a més a més de ser inversemblants, són d’un ignorant esgarrifós. Però de debó són tant ignorants? No caiguem en el pecat de la sobèrbia. No són tant ignorants NO! Fan la política de la por i de dividir el que és una festa del PAÍS CATALÀ. Ni en saven més, ni poden fer res més. Per cert parlar hores d’ara de estats federals i un parellet de coses més, no em val. Com dirien els anglesos TOO LITLE TOO LATE. Gràcies per la paciència, per a llegir-me. Una abraçada. Eduard

  2. eduard vilamitjana ha dit:

    SABEN! SABEN SABEN SABEN I AIXÍ FINS A MIL VEGADES O MÉS? Sabreu perdonar-me. Eduard

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Gràcies per les teves paraules, Eduard. I tranquil, que no hi ha res a perdonar, perquè això ens passa a tots. Mira, ahir els meus alumnes de primer d’ESO em van haver d’esmenar dues vegades seguides: vaig fer dues faltotes d’ortografia a la pissarra, una darrere l’altra. I representa que qui en sap sóc jo… Ja ho veus, ningú és perfecte i de vegades els alumnes són els millors mestres.

  3. Escocell ha dit:

    Bon dia. El meu comentari no va de negacionisme. Aprofito però la porta oberta…
    Avui a Vilaweb parlen de l’Arpitània i, si no recordo malament, el primer cop que en vaig saber res va ser en una Ucronia. I prou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s