Floreigs verbals

ImageUn floreig verbal és el canvi del significat d’un mot o locució a partir de la seva relació formal amb un altre mot. El Petit atles lingüístic del domini català de Joan Veny en dóna aquest exemple: Anar a Badalona ‘badar, estar distret’. I n’hi ha molts més (tants, que fan l’efecte d’un gènere etnopoètic). Vegeu la cosa com és de graciosa i productiva.

Els floreigs més evidents són els formats sobre un topònim municipal (el que aporta Veny és d’aquest pelatge). Jas aquests altres. Fer festa per sant Corneli i ser l’alcalde de Banyoles són dues facècies aplicables a l’home enganyat per la muller; hi ha un refrany personal de l’Amades que també fa ús del floreig i va a parar allà mateix: trobar-se veí del carrer del Bou sense mudar-se de pis.

També n’hi ha per als qui descuren la higiene. D’un que va brut es diu que sembla l’alcalde de Porqueres; i, irònicament, es diu que sembla l’alcalde de Massanet. I per als avars, que són de Vilatenim (un poble imaginari). Més. Els que ballen els goigs de sant Llemic són de can Justenc. Un que té molta sort té més porra que el porrer de la Seu. I un panxacontent és bessó de don Panxo.

Els carrers de Barcelona han generat un fum de floreigs que Amades recull als Refranys barcelonins i als Refranys personals, i que avui han caigut en l’oblit –però poden reviscolar. Vet-ne aquí alguns. Viure a l’Argenteria és ‘viure en l’abundància’. No visquis al carrer Ample si dóna als Abaixadors és un refrany (d’actualitat plena) que ‘aconsella no viure amb opulència si fer-ho representa un rebaix moral’. Semblantment, estar als Abaixadors vol dir ‘decaure una cosa, acabar-se’. Aquest altre també sembla sorgit d’ahir: Pensar-se viure al carrer del Paradís i trobar-se veí del carrer de l’Amargós. Més. Viure al carrer de la Palla és ‘badar, no adonar-se de les coses’. I si d’una dona es diu que és una donzella del carrer d’en Trentaclaus, vol dir ‘que és bordellera’.

Ja fora de Barcelona, un que fuig envelat és devot de la mare de Déu del Corredor. Anar a Manlleu és manllevar diners. I una persona baralladissa i violenta és de Pego. El menjar aigualit i clar (així com les llesques de pa molt primes, i la roba que per vella s’esclarissa) són de can Clariana o de can Claret. I quan la sopa és molt sucosa i no té pasta, es diu que canta els goigs de santa Clara. No em digueu que tot això (i més que n’hi ha) no fa un gènere etnopoètic.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Floreigs verbals

  1. Escocell ha dit:

    Ja no existeix, però el carrer de Trentaclaus apareix, evidentment, a La Xava.
    Salut!

  2. Escocell ha dit:

    PD.
    Sobre aquest carrer i la seva reputació i el seu nou nom (Arc del teatre): Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona (Tomo II), 1866.

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Escocell, em sembla que vas ser tu que em vas despertar el cuquet de La Xava. La vaig llegir a l’agost, la novel·la de Juli Vallmitjana. Formidable. I quin llenguatge. Però no recordava que hi surt el carrer de Trentaclaus. I ara ja l’ubico. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s