Sopa d’estrelles

ImageQuan era un nen, al meu poble (Llavaneres) el cel era una sopa d’estrelles. Tota la volta n’era plena. El camí de sant Jaume era un corredor ple a vessar de llumetes que anaven a cops de colze perquè, pobrissones, no hi cabien. I, tot al voltant, el carro i els altres dibuixos imaginaris estergien la nit. Dormir al ras era fer-ho a l’hostal de l’estrella.

Avui la sopa canta els goigs de santa Clara. De nits, la lluminària terrestre envaeix el cel i apaga quasi tots els planetes i quasi totes les estrelles. N’hi ha un parell per mostra. I l’autopista del cel s’ha fos. La lluna aguanta, però s’ha quedat sola i verna, sense cort. Dormir al ras és com fer-ho en una gran tenda de campanya.

No puc evitar un sentiment de pèrdua molt pregon. I em dol que les meves filles no heretin el mar d’estrelles que jo he rebut de les generacions que m’han precedit. Em sembla que les menudes tenien dret a un cel ple d’estrelles, i s’han quedat sense. Les hem estafades. Me’n sento una mica culpable.

¿No en fem un gra massa, encenent tants llums de nit? ¿Cal? Si jo em sento un xic culpable, ¿com s’han de sentir els qui seuen als consells d’administració de les companyies elèctriques, que obtenen uns beneficis astronòmics a còpia de robar-nos el cel? Ves quina pregunta més ximple.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Naturalesa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sopa d’estrelles

  1. eduard vilamitjana ha dit:

    Joan, SÍ, quina pregunta més ximple……… ? Ara bé si de debó vols la resposta mira’ls els comptes currents i tindràs la rasposta. Però això podràs fer-ho si després de desxifrar el rebut de l’electricitat et queda res de temps. Una abraçada Eduard

    PD Estic d’acord hem enganyat i hipotecat el futur dels nostres fills i nets i nets i nets i nets…..

  2. jcalsapeu ha dit:

    Per desxifrar el rebut de la llum hauré de contractar un egiptòleg i em sortirà més car el pa que el peix. Ai, el futur dels nostres fills! Fa basarda, sí. Però, ¿i el passat que hem deixat enrere? Els desastres que van viure els nostres pares i avis… ¿no van ser horripilants? Almenys el nostre racó de món (Europa) és molt més pacífic que no era.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s