Lliçons de nacionalisme

El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, ens vol donar lliçons sobre nacionalismes i sobre les múltiples perfídies que entranyen. Llàstima que la seva lliçó no valgui un rot, perquè n’hauríem pogut treure profit. La veritat és que aborrona constatar la indigència intel·lectual del senyor ministre i els seus adlàters. Costa admetre que siguin tan tabolls com semblen. Però es veu que sí, que són així, tal com Déu els ha fet.

Sosté el senyor Margallo que el nostre és un “nacionalisme totalitari” i que aquesta dejecció va de tronc amb el nazisme i el marxisme. Sí, ja ho sé que els insults s’han d’ignorar, que només embruten qui se’ls posa a la boca, i que ningú parla de merda més que el qui està emmerdat. Però és que la vena pedagògica em domina –és un defecte, ja ho sé– i vull provar de desfer el nus que el senyor Margallo té en el cervell. Si el puc ajudar, ¿per què me n’he de privar?

Miri, senyor Margallo, el nacionalisme totalitari existeix, sí, i es coneix per tres senyals que té. Que són aquests: 1) un nacionalisme és totalitari quan, per afirmar la pròpia nació, necessita negar les dels altres; 2) un nacionalisme és totalitari quan posa la nació per damunt de les urnes; i 3) un nacionalisme tendeix a ser totalitari –vegi que ara no sóc taxatiu– quan els nacionalistes que el professen no saben que ho són (qui no és conscient del propi nacionalisme no pot governar-lo des de la raó). Ho he resumit molt, ja em perdonarà. Però és que, si ho feia llarg, em temo que la llumenera ministerial es perdria.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Lliçons de nacionalisme

  1. Clidice ha dit:

    i ves que ni així ho copsi, que el nivell d’aquest govern -i de l’oposició- és espectacular.

  2. Lior ha dit:

    No explico batalletes de mili, però si solo explicar un canvi de perspectiva que hi vaig fer: Abans de la mili no entenia com el món podia anar tan malament; després de la mili el que no he entès mai es com pot anar tan bé. Suposant que en el futur s’imposi un criteri sà i pensant; com interpretaran la presència d’aquests politicastres degenerats i de la gent que els vota. Com s’explica aquesta espanya que no pot badar boca sobre Catalunya sense traspuar, quan no vessar a raig, odi i més odi? Com s’explica científicament aquest panorama?
    Prenc nota de les “tres senyals”.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Jo tinc una cultura científica molt precària -de què m’avergonyeixo. Però entenc que una explicació plausible podria anar per aquí: quan una persona es nega a escoltar el que diu una altra, no llegeix el que aquesta escriu, li nega la condició de subjecte distint, i també la identitat, aconsegueix no entendre’n res. I si, a més, l’odi li enterboleix el senderi, la intel·ligència que fa al cas salta pels aires. És com si trepitgés una mina antipersona.

      Una abraçada!

  3. eduard vilamitjana ha dit:

    I tornem-hi! Podeu dir-me que miro les coses amb microscopi. Però si llegim que el tribunal suprem va anul.lar unes oposicions de la Generalitat perquè es demanava el català com a requisit em sembla una altra manera de veure les coses des d’el centralisme més ferotge. No em val que em diguin que pot ser que la persona que es faci amb el lloc no estarà necessariamenta Catalunya. M’explico. Hi ha països en aquest món on vivim que quan un idioma es oficial, encara que minoritari, com seria el cas del català. Per educació i respecta al cuitadà, quan es desplaça dins el país a un indret on la seva llengua no es parla, quan va a qualsevol estament oficial se l’atent en la seva llengua, sempre ha de haver-hi una persona, encara que sigui una, tant se val, què li parlarà en la seva llengua, repeteixo encara que només sigui per respecta i (o) educació. Crec que no he d’afegir gran cosa més. Una abraçada els que m’ entenguin. I per els no vulguin entendre’m una abraçada també. Eduard

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    La sentència del Tribunal Suprem és un atac frontal a la llengua, perquè prohibeix al Govern de Catalunya d’exigir el coneixement del català als funcionaris que ocuparan places en els ajuntaments de Catalunya. Això és el mateix que negar al català el caràcter de llengua oficial, i tornar, doncs, a la situació anterior al 1979. A casa meva en diem involució, d’això -també en diem altres coses, però no és prudent escriure-les.

    ¿Que un dels opositors fa comptes treballar a Salamanca i li fa mandra aprendre català? Que opositi a Madrid, que allí el català no és requisit i ningú li priva d’anar-hi. En una sentència anterior, el TSJC raonava l’obvietat: és “indispensable el coneixement del català per a l’exercici de les funcions reservades als funcionaris habilitats estatals a Catalunya”. Però els alts tribunals espanyols se les passen pel folro, aquesta mena d’obvietats. Ells apliquen una lògica de guerra: l’enemic se l’assetja, se l’aïlla, se li fa passar fam i set, i quan està molt debilitat, se l’extermina.

    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s