La Guerra de Successió és a punt d’acabar

ImageLa Guerra de Successió no va acabar el 1714. Perquè era una guerra d’extermini i l’extermini no es va produir. La persistència, la resistència de la nació catalana, segellava la continuació del conflicte. Fins avui, que està a punt de tancar-se. La guerra està a les acaballes. Els austriacistes i els borbònics han començat a lliurar la batalla final. El setge també ha començat, però ara no té lloc a tocar de les muralles de Barcelona, sinó en el terreny polític, econòmic i mediàtic. I el cavall que sembla guanyador, aquest pic, és l’austriacista.

La guerra, al llarg de tres-cents anys, ha tingut episodis bèl·lics, a voltes molt sagnants, i períodes de treva aparent, durant els quals les hostilitats estaven soterrades, com les brases en el foc que dorm de nit. Els actors, que per raons biològiques no podien ser presents de cap a cap del conflicte, s’han anat reencarnant, com si diguéssim. Felip V ha metabolitzat en diversos personatges (el “conde de España”, Espartero, Martínez Anido, Alfonso XIII, Miguel Primo de Rivera, Franco, Felipe González, Aznar, Juan Carlos I, Rajoy  o José Ignacio Wert). Unes altres continuïtats han estat la de Bac de Roda, metamorfosat en Batista i Roca; Rafael de Casanova, en Prat de la Riba; Antoni de Villaroel, en Francesc Macià; Josep Moragues, en Lluís Companys; Pau Ballot, en Pompeu Fabra i Joan Solà. Et caetera.

Ara sortim d’una tirada llarga, de trenta anys, en la qual els borbònics feien veure que havien signat un armistici, però anaven fent una feina de sapa que minava les posicions i la moral de l’enemic. La voluntat d’extermini persistia. Fins que la tracamanya s’ha fet massa evident i les hostilitats han tornat al centre de l’escenari. Els cops contra la pacífica determinació del poble català de ser lliure són diaris.

L’última escaramussa ha tingut lloc avui en una posició felipista dita Congreso de los Diputados. Els borbònics catalans han votat contra una proposició no de llei perquè el Govern de Catalunya pugui convocar, legalment, referèndums. Cosa que els ha fet mostrar el cul, perquè no volen que el poble català voti sobre el seu futur, ni dins ni fora de la llei. En això –com en tantes altres coses– són iguals que els altres borbònics.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La Guerra de Successió és a punt d’acabar

  1. eduard vilamitjana ha dit:

    No sóc persona de lletres. No sé escriure massa bé la nostra llengua. N’estic aprenent amb l’ajut de la meva mestra Maria Josep Escrivà. Però estic plé de sentiments què els meus pares moltes vegades ens deien als meus germans i a mi sense paraules. Perquè moltes de les vegades, no podien dir-les. No vull fer un comentari massa llarg. No ni de lluny. Només dir que no caiguem en provocacions que moltes són históriques. Continuem la festa del onze de setembre. La festa vers la independència del nostre poble com el que és. Continuar el nostre camí cap a les nostres llibertats i no caure amb paranys negres, blaus, verts. De tota mena de colors. Nomes hi ha un color, el que el nostre poble pinti amb treball i esforc i seny. Moltes gràcies i un VISCA CATALUNYA I ELS PAÏSOS CATALANS. Eduard

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Eduard, escrius molt bé la nostra llengua. Es nota que ets un bon alumne, i que tens una mestra excel·lent. Tens raó: és molt important no caure en provocacions. Cal mantenir la serenitat, ser molt respectuosos, no alçar la veu -es pot escriure a crits, ofenent i marranejant: ells ho fan-, ser amables, i argumentar en positiu; mostrar fermesa democràtica, alegria i presència d’esperit. Al contrari de com fan ells.

    Ara, permet-me que aprofiti aquestes ratlles per esmenar-me: la Guerra de Successió està a punt d’acabar… al Principat de Catalunya. A les illes Balears i Pitiüses, i al País Valencià, el conflicte continuarà, i serà molt dur -encara més. La pressió contra la llengua catalana (buscaran d’exterminar-la molt de pressa) s’incrementarà, i l’espoliació fiscal també. Valencians i illencs seran objecte d’un robatori colossal que els enfonsarà en la misèria. I hauran de reaccionar. Temps al temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s