El castellà a la República Catalana

ImageOriol Junqueras ha publicat un article, a El Periódico, sobre el paper que tindrà el castellà a la República Catalana. L’alcalde de Sant Vicenç dels Horts hi diu que el català serà la llengua pròpia, oficial i comuna del país, i que el castellà també hi serà llengua oficial. I acaba escrivint que “l’única diferència essencial, a la Catalunya independent”, respecte a la situació actual, és “que les institucions del país estaran al costat de l’Escola Catalana, que l’aparell judicial respectarà l’Escola Catalana”.

Passa que l’argumentació de Junqueras és esbiaixada. El d’ERC fa un discurs més polític que sociolingüístic –això deu ser inevitable. A més, servidor hi tinc una discrepància important: trobo que la Catalunya independent hauria de presentar alguna altra diferència de pes respecte al que tenim avui. Anem a pams.

El català és una llengua recessiva, i el castellà, expansiva. Això és així per una acumulació de fets històrics que són (o haurien de ser) sabuts de tothom. El procés de normalització lingüística encetat als anys vuitanta ha fracassat: avui el català és una llengua poc útil i del tot innecessària per a la majoria immensa de la població. Si volem tenir una llengua viva, ho hem de tornar a intentar; i la independència ens donarà unes eines que fins ara no hem tingut. Seria una llàstima malaguanyar-les.

¿Què hem de fer, doncs? Que el català sigui necessari per viure a Catalunya, com el danès ho és a Dinamarca o l’hongarès a Hongria. ¿I com es fa, això? Amb normalitat. Amb la normalitat que li escau a una llengua nacional. Ço és, que totes les administracions del nou estat funcionin en català. Que l’ensenyament públic sigui en català, sense excepcions ni tries extemporànies. Que els mitjans de comunicació públics siguin en català. Que els nouvinguts siguin acollits en català. Que es garanteixi per llei (i d’altres maneres també) l’ús del català en l’etiquetatge, la publicitat, el comerç i les indústries culturals i d’oci. Que siguin els altres els que girin la llengua davant un catalanoparlant. Que el català sigui la llengua de tothom.

El castellà, ¿oficial? Potser sí, però d’una altra manera. El castellà és patrimoni de tots els catalans, és un dels principals actius del país, és una llengua que estimem, la volem i ens la quedem. Però no hem de permetre que se’ns mengin crus. Sembla que tot plegat demana un equilibri. A mi em sembla raonable que el castellà es continuï ensenyant, a les escoles i als instituts, si fa no fa com ara; i que tot document (i tota intervenció oral) en llengua castellana tinguin, davant l’Administració catalana, plena eficàcia jurídica. Però l’aparell judicial ha de ser català de llengua i de dret. Un imputat, un testimoni, podran declarar en castellà si volen; però els jutges i els fiscals han de fer-ho tot en català. Vet aquí una altra diferència essencial entre el nou estat i l’estat que deixem enrere.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a El castellà a la República Catalana

  1. Elisar ha dit:

    absolutament d’acord amb tu, me permés la llibertat d’agafar-te alguns fragments per escriure un post en un forum
    si hi algun problema m’ho dius i retiro el post

  2. Escocell ha dit:

    Per ser jutge de la República catalana el català hauria de ser INDISPENSABLE. No un mèrit.
    Ara mateix, judicialment parlant, el panorama és del tot patètic.

    S&I!

    • Joan Calsapeu ha dit:

      És clar. A la Catalunya independent, i pel que fa als jutges, el requisit ha de ser el català, i les llengües “de mèrit”, el castellà, l’anglès, el francès i l’occità (aquesta, fora de la Val d’Aran, s’entén). Si el castellà fos oficial com el català, el monolingüisme castellà persistiria i estaríem com ara, en el pendís cap a la residualització i l’extinció del català. Potser convé que precisi el que he escrit a l’apunt. He dit que el castellà podria ser oficial “d’una altra manera”. És més exacte dir que el castellà podria tenir un estatus especial (que permetés ensenyar-lo bé a les escoles públiques i usar-lo, individualment, davant l’Administració).

  3. majerit ha dit:

    Totalment d’acord amb el que dius!

  4. Pere B. ha dit:

    Amics, jo no em posaria nerviós, ni la bena abans que la ferida. De debò. Entenc i comparteixo les vostres opinions, però anem a pams. Estem en procés d’alliberament nacional. A mi em sembla que les coses s’adobaran. Cal anar-ne parlant, però, sobretot, no donem res per fet. Cal estar amatents perquè no serà fàcil. Ara, sobretot sobretot, no ens posem nerviosos ni ens enfrontem entres nosaltres. Cal unitat. Ja tindrem temps per debatre-ho tot. Una abraçada.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Caram, Pere, el teu comentari se m’ha posat molt bé. I això deu voler dir que hi toques. És veritat. Estem en temps preelectoral, ens disposem a afrontar les eleccions més decisives de la història de Catalunya… i l’Oriol Junqueras s’ha posat nerviós i ha obert un debat inoportú en uns termes equivocats. I darrere d’ell tots plegats ens hem posat també una mica nerviosos. Això no pot ser. Calma, doncs. Durant el període constituent hi haurà temps per fer aquest debat així com toca: sense presses, sense interferències electorals i amb criteris sociolingüístics.

  5. totvedudol ha dit:

    Vaig llegir un article de Gabriel Bibiloni, que ara he repescat, a: http://bibiloni.cat/blog/?p=1917 que es basa en un altre de Voltes. Potser que ara no sigui el moment d’aquesta controvèrsia, però crec que és un tema interessant, així que el pdeu seguir a través de l’enllaç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s