Els angelets

ImageA la Joana li han caigut dues dents (un dia l’una, un altre dia l’altra) i els angelets l’han obsequiada amb bossetes de llamins, una diadema i una polsera, que la pubilla ha descobert al costat del coixí. No sabeu amb quina il·lusió ha irromput a la nostra habitació per mostrar-nos els presents.

A mi no m’ha vingut pas de nou. Com que m’ho veia venir –això era a la caiguda de la segona dent–, a mitjanit he saltat del llit i he fet guàrdia davant la porta, entreoberta, de l’habitació de les menudes. M’he ajagut de bocaterrosa sobre una vànova, amb un coixí sota el coll i un cafè a la panxa, i he mirat de mantenir-me despert.

Han vingut. Han arribat a les petites, sense fer gens ni mica de soroll, quan el son ja prenia possessió dels meus ossos. Eren com cuques de llum amb el cap en forma de mongeta, magrentines, els ulls dos lluquets, i un qüern d’ales diminutes de color d’escuma de mar. N’hi havia tres, que voleiaven enjogassades talment ballessin una jota, i tan aviat s’entaforaven per les escletxes de l’armari com pels badius de la calaixera, i sortien pel forat més inesperat. Feien una claror filamentosa i premuda, de color butà. Com engrunes d’alba.

No sé com els havien traginat, però d’un plegat vaig reparar que dipositaven els regals a la vora del coixí. La Joana dormia com el sauló. La Mariona, a l’altre costat de l’habitació, ni es posticava. En acabat, les cuques van fer unes acrobàcies per damunt del llit, com celebrant l’èxit de l’operació. Cop en sec, dos dels volàtils es van afuar cap a la finestra i es van fondre en el temps de dir una avemaria.

L’angelet que havia quedat sol va restar un moment a mig aire, quiet com una bombeta, va fer un pensament i es va esmunyir, xau-xau, sota el llençol que cobria la Joana. I em va semblar que la menuda somreia, només una miqueta, allò que fas quan algú que t’estima va per fer-te pessigolles.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Narracions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s