El papa i la mama

ImageLa famosa multimilionària –ai, vull dir política socialista– Carme Chacón ha baixat (ho dic bé: per ella és baixar) a l’arena política catalana, i ho ha fet parlant de papes i mames, que és un registre que domina. L’opulenta dama ha frasejat el que segueix: “Em sento catalana i espanyola, i em sembla inconcebible que vingui Mas a dir-me que he d’escollir entre el papa i la mama”. Ja passa, això: quan un polític curteja d’arguments, tendeix a abusar de les metàfores. I esclar, si un no té gaires dots literaris, la figura retòrica surt niala.

La realitat (gens metafòrica) és que quan el papa i la mama se separen, el fill ha de triar amb qui vol estar –ep, això en cas que el fill tingui xarot, o sia, capacitat per discernir els seus interessos. Si Carme Chacón considera que no té prou pesquis per triar, no ha de patir gens: ja decidirem nosaltres per ella. Si l’error està en la metàfora, que és malreeixida, ens en fem càrrec: vagi i voti lliurement, segons els seus afectes. Però si el que vol dir és que els catalans, en conjunt, som uns menors d’edat, incapaços i desproveïts de senderi, se’n vagi a porgar fum i a torrar neu.

Ah, per cert. Si tan catalana i espanyola vol ser la senyora Chacón, només hi ha una manera de satisfer la seva pruïja: que hi hagi un estat català al costat d’un estat espanyol, i que ella tingui la doble nacionalitat; així serà catalana i espanyola. Altra cosa és fer trampa.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s