“Enrazonar”

La llengua castellana no ha generat un equivalent del català enraonar (un mot que hauria pogut ser enrazonar). Aquest seria un verb molt ben format en castellà, a semblança d’encasillar, encauzar, enjabonar, enfrentar i tants altres. El verb català és bonic (la locució equivalent, estar a raons, també fa goig) i ens en sentim orgullosos.

Cada llengua genera les paraules que els seus parlants necessiten. Però això no ho explica tot. Hi ha paraules que sorgeixen no exactament per necessitat, sinó perquè hi ha una mentalitat de fons que les fa brollar. El verb badar, per exemple, sorgeix en una societat on els badocs o badabadocs criden l’atenció perquè estan mal vistos. Coses de la cultura.

Anem alerta de no envanir-nos, però. En català també hi ha un significat negatiu per a la raó: el plural raons, que vol dir ‘baralles de paraula’. D’aquí els busca-raons o cerca-raons. I és un fet que, quan dues persones van de rebot, hi ha raons.

Tot amb tot, costa no pensar que, si el castellà hagués fet néixer el verb enrazonar, ara els prohoms espanyols ens parlarien d’una altra manera. Si ells “enrazonasen”, per ventura no dirien el que diuen (persecución penal, prisión, coacción física, intervención, general de brigada, suspensión de la autonomía). Havent fet, ambdues parts, el maridatge de la paraula i de la raó, tot seria més planer.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “Enrazonar”

  1. Clidice ha dit:

    Ells, ara com ara, “razonan”, que ve a ser com alliçonar, posar-te en el camí de la raó. I així, què vols que et digui?, no hi ha manera. La generositat no és el seu fort.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Ells confonen la raó amb la raó d’Estat, que és el mateix que confondre la democràcia amb les lleis, o els ous amb els caragols. Cosa que els fa incapaços d’enraonar i d’entendre, i d’experimentar -és clar- cap mena d’empatia (que és l’antesala de la solidaritat). En fi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s