Unió, la gata i la fada

ImageEls partits catalanocèntrics (amb alguna excepció) s’afanyen a adaptar-se al nou escenari. Cosa que passa de cap a cap del born polític. Per un costat, Unió Democràtica ha pujat al carro de l’Estat propi o com vulguin dir-ne. Per l’altre costat, el Partit dels Comunistes (integrat a EUiA) també s’apunta a la independència, amb l’argument (impecable) que així la qüestió nacional de la punyeta ja no distorsionarà la lluita de classes a Catalunya –gràcies, Manuel Delgado. (La CUP menja a part, com sempre, i com que estic irritat amb aquesta formació val més que calli, perquè m’han fet perdre el bel i la diria massa grossa.)

Vull deixar clar que valoro tots els moviments que emproen cap a la independència: els sincers, i els insincers també; els estratègics, i els tàctics també; els generosos i els interessats, els d’esquerra i els de dreta. ¿M’explico? Totes les palles fan garba. Dit això, ja estic en disposició de contar-vos la faula isòpica que m’ha vingut al cap quan he sabut la metàbole del partit democristià. Vet-la aquí:

La gata i la fada

“Una gata s’havia enamorat del príncep del Palau, i va demanar a una fada que la transformés en una dona. La fada es compadí d’aquell amor, i la va convertir en una bella damisel·la. El fill del rei, en conèixer-la, s’hi va casar.

Estaven els dos nuvis al Palau, quan la benefactora fada va voler comprovar si, en canviar el seu cos, la gata havia canviat també els seus instints. Fou per això que va deixar anar un ratolí enmig de la gran sala.

La gata, oblidant el seu nou estat de princesa, s’aixecà de seguida i va empaitar l’espantat animaló. I la fada, molt enfadada per aquell comportament, la va tornar al seu antic cos. (Moralitat: El qui n’és de mena mai no s’esmena.)”

¿Oi que s’entén que el príncep és Artur Mas, la fada és l’ANC, la gata és UDC… i el ratolí sóc jo?

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Unió, la gata i la fada

  1. Escocell ha dit:

    Coneixia la de l’escorpí i el cocodril (per explicar el mateix), però aquesta no…
    Avui ja puc anar a dormir.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Escocell, ¿vols dir que no et confons? ¿No et deus referir a la faula de la granota i l’escorpí, que van travessar junts un rierol i el segon, incomplint la promesa feta, va picar la primera? La moralitat també té variants; ara mateix recordo aquesta: “Qui ho té del néixer, ho manté en el créixer”.

    Una abraçada.

  3. Lior ha dit:

    Jo de CiU en dic CMU (convergència malgrat unió), doncs no conec gaire gent que la voti que votaria el partit d’en Duran i Lleida. Tampoc no m’en fio gens d’aquest gat! Tot i que Unió te gent que em mereix un sincer respecte, com el batlle de Vic. Però el que et volia dir sobre això de l’esCUP… Va! Deixa-m’ho dir!: Jo ja t’ho deeeia, jo ja t’ho deeeiaaaa… :-))) Home, que conec aquest “perfil” de gent d’aprop: Doctrinaris, etc… Ho recordes, oi?

    • Escocell ha dit:

      LIOR, -amb perdó de l’amo del lloc-, a la CUP, com a quasi tot arreu, hi ha de tot. Hi ha qui argumenta i hi ha qui crida poc més que consignes. Hi ha qui confon el pamflet amb l’assaig… Frueixo de la xerrada amb qui sigui (qualsevol sigla) mentre es faci a partir de l’argument.

  4. Lior ha dit:

    Escocell, l’amo del lloc i servidor ja ens entenem. Previament argumentats. En qualsevol cas, a les CUP no hi ha tan de tot. Quan dic que conec aquest “perfil” de gent de prop, no ho dic per dir. Jo havia passat per l’esquerra independentista fa molts anys, i segueixen on eren. De fet, m’he guardat de dir adjectius argumentadíssims; “doctrinaris” només n’és un. Tinc grabadíssim a la memòria (n’hi ha documentació videogràfica, que jo no tinc) el comentari d’un membre de les CUP, en Josep Musté, on deia que no veia cap estelada, en una trobada a Vic; Totes eren blaves!! Ai las, només són estelades les del PSAN! Com se’n diu d’aquesta gent? No denota un perfil ben clar? Molta consigna i poc argument, molt pamflet i poc assaig hi hauràs vist. I si et dol, em sap greu, però aquesta mena de grups s’acosten més a la secta que a una organització política. No veuen la llum; són la Llum!

  5. Escocell ha dit:

    Bé, sembla que hi ha moltes versions:
    http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Quote/scorpion.html
    Remenant, he vist pagesos, serps i més…
    Salut!

  6. Joan Calsapeu ha dit:

    Escocell, gràcies per l’enllaç. Sí, de versions n’hi ha per a la Bet i sa mare. (I gràcies, també a en Lior, d’aprofitar aquest espai per debatre i dir la vostra. Jo, contentíssim…).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s