Cap a la independència

El discurs de Mas d’avui m’ha agradat i no m’ha agradat. El començament (eleccions al novembre) i el final (autodeterminació) han sigut bons. Repassar algunes de les deslleialtats –la paraula fa curt– de tots els governs espanyols i descriure el cercle diabòlic en què estem atrapats (diners que se’n van i no tornen → endeutament → amuntegament d’interessos → accés vedat al crèdit → empobriment → retallades → dependència → rescat) també ha estat bé. Anem cap a la independència.

En canvi, no m’ha agradat la part social de la prèdica. Quan Mas parlava de l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials, em feia l’efecte que es referia a un altre país –en aquest punt, la valoració que ha fet Joan Herrera ha estat justa. Cap autocrítica. Cap menció dels desnonaments. Cap censura als bancs. Un enfilall d’encerts sobre un camp de mines, si hem de creure el president. Jo no me’l crec. Fa la impressió que Mas no ha parlat de tu a tu amb la gent que pateix, i això és trist. Anem cap a un estat capitalista i liberal.

Clarors i obagues, doncs. Però el país és viu, està il·lusionat i carregat d’energia, és un lloc on encara tot és possible. (I al costat hi ha un altre país que és, tot ell, un llardó de podridura, un catau de gàngsters que fa ull i que probablement es desfarà en peces; i serà culpa seva, només seva.)

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Cap a la independència

  1. Clidice ha dit:

    Anem cap a un estat, i amb això en tinc prou. La realitat serà la que voldrem nosaltres a partir d’aleshores. Sobretot perquè hi ha una premissa que mai hem de perdre de vista: per molt que veiem la realitat d’una certa manera, potser no som la majoria i ens cal treballar per convèncer, no per vèncer.

    • Anònim ha dit:

      Jo no en tinc prou, però m’està molt bé. La naturalesa del nostre estat dependrà de la correlació de forces dins les formacions que el farem. Serem el que voldrem ser.

  2. Escocell ha dit:

    Els alliberaments nacional i social no tenen perquè donar-se simultàniament. No cal renunciar al segon si no es dóna aquesta simultanietat. Si podem fer la meitat de la feina, tindrem més temps per acabar l’altra. O narcissisme intel·lectual desmesurat o eslogan infiltrat pel CNI (o també hi ha qui vol ser eternament independentista, enlloc d’independent), altrament no comprenc que ambdós alliberaments hagin de ser indestriablement simultanis. Jo vull deixar de ser indepe. I quan abans, millor.

    • Anònim ha dit:

      Efectivament, els dos alliberaments no tenen perquè ser simultanis. L’un pot anar després de l’altre. N’hi pot haver l’un i l’altre no. Però l’alliberament nacional serà més nacional (i més inclusiu) si persegueix la justícia social. És l’accent que he trobat a faltar en el parlament de Mas. Sigui com sigui, hem de tirar endavant sense excuses ni emperòs. Jo també vull deixar de ser independentista: vull ser un català normal. (Per cert, que la resposta al comentari de la Clídice també és meu.)

      Joan Calsapeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s