Juan Luis Cebrián, el visionari

ImageJuan Luis Cebrián ha saltat a l’arena del debat sobre això nostre i ha fet unes aportacions llampants, que consisteixen bàsicament a mentir, amenaçar i fer por. Tot plegat, ben original i molt d’esquerres, com hi ha món. Mentir: “Catalunya no té poder suficient per a separar-se d’Espanya”. Amenaçar: “la fera del nacionalisme espanyol es despertarà”. Fer por: “els estats català i espanyol entraran en una decadència profunda i duradora” (una falsedat olímpica en el primer cas, una incertesa en el segon).

L’article que avui publica Cebrián a El País està trenat amb aquella retòrica buida de Pere maco que gasten els tifes i els bufanúvols, els polls entrats en costura que tenen un cullerot dins el cos. És la verbositat dels indiots, dels qui van inflats com un calàpet i no els poden tapar el cul amb set flassades. És la taral·la dels qui vesteixen la seva precarietat intel·lectual amb oripells de fireta. Feu la prova: aïlleu frases i paràgrafs de l’article i comprovareu que no volen dir res (per exemple quan parla, risiblement, d’un estrany “adéu, Catalunya”).

Juan Luis Cebrián és un vell conegut dels qui comencem a tenir una edat. Servidor, que m’obligo a tenir memòria, recordo un editorial d’El País de l’any 1983, redactat pel dit prohom, contra la Llei de normalització lingüística de Catalunya. Aquell paper memorable deia que la “llei del català” atemptava contra els drets dels castellanoparlants, generava tensions innecessàries i  trencava la convivència a Catalunya, i arremetia contra la “imposició” del català (en canvi, no tenia res a dir sobre la imposició del castellà, que li semblava estupenda). I vet aquí de nou el far de l’esquerra espanyola, clarivident com antany, lúcid com una bombeta fosa.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Juan Luis Cebrián, el visionari

  1. Lior ha dit:

    Cito alguns fragments d’articles de Joseph Roth de l’època del III Reich, en matussera traducció meva:
    L’adulteració de la veritat s’aconsegueix en el periòde més curt de temps recorrent a l’exageració o a la simple negació.
    És el mètode Goebbels. Més:
    La propaganda del ministre Goebbels compren: 1) l’interior del país. 2) l’estranger
    (que no citaré)
    Pel que fa a la propaganda inerior imperen els següents principis:
    a/ dissimulació, encobriment;
    b/ negació;
    c/ enardiment, exaltació;
    d/ falsejament, exageració.

    Goebbels, repeteixo!

  2. jcalsapeu ha dit:

    Hola, Lior. Sí, ells gestionen la informació de manera molt goebblesiana: és l’única manera de mantenir dempeus un edifici que recolza en la mentida, en la falsificació de la història i en la negació de la realitat. Aquest apunt l’he publicat també en el Diari Gran del Sobiranisme, i allí Indigeta ha deixat un comentari molt interessant sobre el senyor Cebrián; tant és així que el copio i el trasllado aquí. És aquest:

    “El membre del grup Bildelberg Juan Luis Cebrián Echarri és un feixista congènit, i dic congènit perquè ho té als seus gens, no en va, el feixista del seu pare, Vicente Cebrián fou director del diari feixista Arriba, així com fou titular de diversos càrrecs en la premsa del “Movimiento”.
    El mateix Juan Luis fou redactor i sots director d’un altre diari feixista del “Movimiento” anomenat Pueblo.
    Ara passa per ser “socialista” com molts dirigents del P$O€ amb currículums similars. No crec que sigui res més que un dels que durant la transició, i amb diners foranis, varen catapultar a un P$O€ desaparegut durant la dictadura per muntar el “Movimiento” bipartidista actual, similar a la restauració borbònica dels Cánovas i Sagasta del S. XIX.”

    Gràcies, Indigeta i Lior.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s