Wert s’inventa una constitució

ImageEl ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, és tan creatiu que s’ha inventat una constitució. Això ha sigut després que els senyors ministres han aprovat l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de l’Educació, que estableix un major percentatge dels continguts que fixa l’estat, que en el cas de Catalunya passa del 55% al 65%. Han decidit, doncs, que els nostres fills han de ser més espanyols i menys catalans. No passant per sobre, sinó envaint, els parracs de l’Estatut tristament vigent. Dret de conquesta.

Però la cosa més creativa, ja ho he dit, ha eixit de la boca de Wert, que ha amollat aquesta: “S’ha de reforçar l’ensenyament de la llengua comuna en la línia del que indica la constitució espanyola”. Esclar, tothom sap que els joves catalans no saben expressar-se en espanyol i això els crema les ales de volar i s’estimben, com Ícar. Pobrissons. Sort tenen d’en Wert, que els acotxa.

Creatiu, sí, perquè la constitució no parla de cap llengua comuna. Jo em pensava que la llengua comuna dels catalans és el català, i que cada poble té la seva, però es veu que sóc ximplet i a la meva edat ja no tinc remei. Creatiu, també, perquè la constitució no diu que l’ensenyament del castellà s’hagi de reforçar. Wert és així, i els seus col·legues també: si a la constitució hi troben una o mitja paraula que els autoritza a fer mal a Catalunya, envesteixen; i si no la hi troben, se la inventen.

(PD: Per sort, això ja és antic i no ens arriba. Són cròniques marcianes.)

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s