Les nostres raons són la democràcia, la llibertat, la igualtat, la justícia, la identitat, la història, el futur, la llengua, la cultura, la veritat, el benestar, la racionalitat, l’eficiència, la diversitat, el respecte, la vida, la pau, la solidaritat, la proximitat, la participació i la felicitat. Les seves raons es limiten al que diu aquest poemet, obra d’un gran savi espanyol:
“Mis razones
son los cañones
y este par
de cojones.”
Però aquests òrgans o atributs ja no els fan cap servei. Són eunucs amb pistoles d’aigua.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a jcalsapeu
Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en
Independència i etiquetada amb
Nacionalisme espanyol. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.