Mas, el fill de la polla rossa i el gall favat

Image

(Foto de Jordi Borràs, manllevada a Nació Digital)

Artur Mas és el president de la Generalitat més afortunat de la història. Perquè està en el lloc adequat i en el moment oportú. Si fos un president de la Generalitat Valenciana, no li passaria el que li passa i els llibres d’història amb prou feines l’esmentarien. I cap dels presidents anteriors no s’ha sentit agombolat, com ell, per un poble determinat a la independència. Macià va veure naufragar el seu somni. Companys va viure la derrota més cruel i va perdre la vida. Irla va esperar. Tarradellas va omplir el cabàs de renúncies. Pujol va construir un edifici impossible que s’ha ensorrat. Però ara Artur Mas té la sort enorme d’acompanyar els catalans en el nostre viatge cap a la independència. En els llibres d’història, Mas serà el president de la llibertat.

Això li passa al polític que, l’any 2006, va pactar amb Rodríguez Zapatero la primera de les esquilades de l’Estatut del 2005, aprovat pel Parlament amb aquella santa innocència… i que va acabar devorat per les hienes. La història és un llibre escrit a quatre mans per un sàdic i un bromista. I el món és un fandango i qui no el sap ballar és un pardalango, que diuen a Mallorca.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Mas, el fill de la polla rossa i el gall favat

  1. Clidice ha dit:

    pensava una cosa semblant ahir. Però això no em desdiu del desig.

  2. jcalsapeu ha dit:

    A mi tampoc, esclar. El nostre desig (la llibertat d’una nació subjugada, la plenitud i la vida de les llengües, la dignitat de les persones) és el desig més bell i noble del món.

  3. Anònim ha dit:

    Mestre, parleu d’Irla mentre oblideu Maragall i Montilla! Quina estretor de mires. Sense ells no seríem on som, per activa i per passiva. Diguin el que diguin els d’història. Ara com ara el que compta és el gest de la societat civil, sense líders. En Mas li toca el paper de gestor no pas de messies. Mai com ara m’havia sentit tant orgullós de pertànyer a aquest poble, de ser català. Cal ser molt generosos en aquests moments. El pitjor enemic que tindrem ara sorgiran dels independentistes purs.

    • Anònim ha dit:

      Cert, he oblidat Maragall i Montilla. Un lapsus… que deu tenir la seva explicació. Jo també em sento molt orgullós de pertànyer a aquest poble. I sí, és el moment de ser molt generosos, de no mirar qui hi ha al costat, i que la memòria no sigui excusa de res.

    • Lior ha dit:

      Què són “independentistes purs”?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s