Els arguments contra la independència ens ajuden

Els independentistes catalans estem tan carregats de raó que de vegades oblidem una cosa important: que no la tenim tota. Sabem que els arguments a favor de la independència són determinants, però faríem mal fet de menystenir els arguments en contra. Que hi són. Que contenen –segur– una part de la raó col·lectiva. Que han de ser presos en consideració. I que ens ajudaran a reeixir.

Brams d’ase no pugen al cel. Per tant, no hem de fer cas de les bajanies que eructen els homínids tipus José Antonio Morago (Junta d’Extremadura), Pedro Sanz (La Rioja) o Alberto Núñez (Xunta de Galícia). En canvi sí que hem d’escoltar, i agrair, els arguments dels unionistes que fan ús de la raó i que posen objeccions sobre la taula. Amb ells sí que podem dialogar. Els seus arguments els podem acollir o rebatre, matisar-los o sospesar-los. És el que faré ara. Avui el diari Ara ha tingut l’encert de donar veu a catalans que són contraris a la independència, als quals agraeixo les aportacions. I com que em plau dialogar-hi, vull dir-hi la meva.

Jofre Montoto, del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, diu que “tindríem problemes si Espanya talla el gas que ve d’Algèria, o l’electricitat”, i sosté que això “és més probable que no pas que els tancs surtin al carrer.” A mi em sembla que Montoto hi toca. (I, veient-ho venir, farem bé d’estar proveïts d’espelmes.) Ara bé, trobo que el govern espanyol no podrà mantenir gaires dies aquesta represàlia. Perquè Espanya és part de la Unió Europea, que no permetrà violències –tal cosa fóra violència– contra una part dels seus ciutadans. Qui pot, fa, i qui no pot no fa. Espanya no pot.

Josep Oliver, catedràtic d’economia aplicada a la UAB, diu que “si el procés finalitzés de manera traumàtica, els efectes sobre el nostre comerç exterior amb Espanya podrien ser molt negatius”, perquè “les vendes a Espanya continuen sent importants, d’un 50% dels productes industrials exportats”. És cert: els efectes podrien ser (momentàniament) negatius… però també podria ser que no. Perquè el diners no tenen pàtria, i si un empresari espanyol pot triar entre fer un bon negoci amb productes catalans, o fer-ne un de dolent amb productes brasilers, ¿què triarà? Per molt espanyol que sigui… Tot depèn de la bona feina que facin els empresaris (i els treballadors) catalans.

Josep Maria Galí, professor d’Esade, objecta que els catalans “hauríem d’assumir un deute probablement desproporcionat, ens farien pagar la independència amb més deute del que ens tocaria”. El d’Esade no va fora de camí; passa que la frase no està ben començada i hauria de fer així: “Pretendran que assumim…”. Es veu a venir que Espanya voldrà omplir les alforges catalanes de deute espanyol, sí. ¿Què farem davant aquest abús? Demanar l’arbitratge europeu, la intervenció d’uns senyors que vindran de Brussel·les i diran: “Aquesta part del deute et toca a tu, i aquesta altra, a tu.” És lògic pensar que les coses aniran així, no perquè sigui de justícia –que ho és–, sinó perquè a Brussel·les no volen problemes.

M’estaco aquí, que l’apunt ja em surt massa llarg i no serà llegidor. Deixo per a una altra ocasió el comentari dels altres arguments, i d’altres objeccions que –espero– sorgiran.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els arguments contra la independència ens ajuden

  1. OLIVA ha dit:

    SEGUR QUE LES PASAREM PU…,PERO ARA ESTEM BE?….. “LOS CATALANES YA SE SABE,LADRAN MUCHO PERO NO MUERDEN”…..JA ES HORA D’ ENSENYAR LES DENTS,QUE CO..COI¡

  2. jcalsapeu ha dit:

    Les úniques objeccions racionals que es poden fer a la independència són d’ordre tècnic. La raó moral, la tenim tota. I les objeccions de tipus emocional són pura demagògia. És evident que, quan el procés d’independència comenci oficialment, Espanya posarà bastons a les rodes i pot ser que haguem de passar algunes incomoditats puntuals: passar dos dies sense electricitat, o tres o quatre dies sense aigua calenta, o patir un endarreriment de quinze dies en el cobrament dels salaris públics, i potser de les pensions. Però el trasbals serà momentani i la màquina es recompondrà ràpidament. Hem de pensar que els guanys (en benestar, en dignitat, en llibertat) són i seran enormes, i les dificultats, transitòries. Donar més importància a la corda que al bou és fer trampa.

    Joan Calsapeu

  3. Escocell ha dit:

    Bon dia, preocupar-se per l’electricitat? Tenim 3 nuclears actives al territori CAC! A banda d’altres tipus de generació. Pel que fa al gas, els metaners arriben al port i s’acabat.
    Patirem, però no crec que sigui per falta d’ampers ni de tèrmies…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s