El pont

ImageEls meus alumnes d’Arran (abans Maulets) em van demanar de llegir un poema abans de projectar, a Sant Pol, el documental Operació Garzón contra l’independentisme català. Vaig dir que encantat i vaig redactar els versos que segueixen. Però pocs dies abans em feren saber que l’acte durava massa, que el temps que tenien disponible no bastava. Havien de reduir. I em vaig retirar. Segur que la projecció ha anat molt bé –va ser ahir. I jo, ¿què he de fer amb el poema que vaig escriure? Posar-lo aquí, esclar. És aquest:

(Avui encara és sempre, Antonio Machado)

EL PONT

Vinc de cremar.

Darrere meu s’estén un paisatge

devorat per les flames del desig.

L’incendi ha deixat una estesa

de cadàvers que fumegen,

de morts que han cremat

amb les paraules essencials

entravessades a la gola.

Encara sento l’olor del foc,

la claror de tantes albes

que crepiten sota la pell;

la cendra, que s’afluixa i espera.

I d’un plegat una, dues, moltes

rabasses de fusta malcremada.

I un pont, com un miracle.

Un pont que entremescla

les passes de tots els infants

i de tots els nostres morts.

Mireu aquest nen, la seva calavera

enriolada. Mireu-lo, aquest mort,

despentinat com un infant

que ve de jugar amb la pilota

i demana pa amb oli i sucre,

o un rumbell amb xocolata.

Som nosaltres, quan érem vells.

Encara havíem de néixer i no ho sabíem.

 

Cremo a l’era de batre.

Les paraules espeteguen i salten

com llenya verda que desespera

els camins de sobreviure

i aparellen passarel·les urgents,

palanques per trencar el setge,

ponts sobre les clavegueres

que sobreïxen de fel i d’excrements,

de tanta merda que omple els budells

dins el crani dels que la saben llarga,

que desguassa pel nas i per les orelles

i dipositen el producte interior brut

en els llavis dels infants.

I les paraules es fan ponts

com venes perquè la sang

no estigui tan sola i els horitzons

no siguin lluny de tot arreu,

s’alcen carreus per trencar el setge

i començar de nou, com una aranya

amb l’aranyer que s’ha estripat.

Ponts per tornar, perquè som rodons

i sempre caminem cap a nosaltres

i fent camí trobem anants i vinents

que despleguen el paper mil vegades

doblegat que som i que es bada

amb dolor, com una flor de gel

que tem el vertigen de ser nua.

 

Cremaré, encara,

en el foc antic del meu poble.

Faré cap a les muntanyes

a cavall del vent  i m’extingiré;

llevat que algú distretament

agafi una embosta de fang pastat

amb paraules que em contenen

i amb altres bocins esbarriats

faci un pont de pedra clara,

un que balderegi, que sigui

ample com el món.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poemes i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s