L’estiu de la pluja, de Robert Saladrigas

ImageL’estiu de la pluja és l’última novel·la de Robert Saladrigas. Va sortir del forn a la primavera i l’he llegida aquest estiu –que no ha estat de pluja, ai las! El llibre és estupend i no entenc per què no es valora com cal l’obra i la trajectòria de Saladrigas. Parlem d’un escriptor que va començar a publicar el 1966 i que ha guanyat set premis grossos (el Joaquim Ruyra, el Víctor Català, un Premi de la Crítica, un Sant Jordi, el Joan Crexells, el Carlemany i el Josep Pla). Poca broma.

L’estiu de la pluja narra, en primera persona, un tros de la vida de Mariona Saravia. La protagonista té trenta-set anys, viu a Nova York, en parella i sense fills, i s’ensuma que el seu home l’enganya. Saber que el seu pare, que viu a Barcelona, té càncer, li és una bona excusa per agafar l’avió i passar l’estiu prop de la seva família. Però un seguit de morts (la de l’àvia, la del germà, la d’una amiga, i la mort pressentida del pare) esperonaran la seva lucidesa: descobrirà que les persones que estimem se’n va sense saber qui són, i tampoc sabem qui som nosaltres. Barcelona, Viladrau i Sotalesfonts seran els escenaris d’una recerca que no farà sinó afermar aquesta idea: som uns desconeguts, siluetes opaques, caixes negres de carn i de pell que ningú sabrà obrir en cas de sinistre.

La Mariona té trenta-set anys i la seva relació de parella fa l’ull. Fins i tot ha perdut la identitat territorial, perquè se sent tan estrangera a Nova York com a Barcelona, no fa peu enlloc. No sap per a què serveix la vida que ha viscut ni quin sentit pot tenir la que viurà. El terra que trepitjava s’ha enfonsat i el cel s’ha estimbat.

La ploma de Saladrigas flueix amb una naturalitat que no sembla d’aquest món, però els trasbalsos personals i col·lectius que recrea sí que ho són. Jo ho puc dir, perquè, igual que la Mariona, també tenia trenta-set anys quan tot el que havia construït es va ensorrar. Em vaig tornar a posar dempeus gràcies a l’amor, primer, i a les filles, després.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Robert Saladrigas. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’estiu de la pluja, de Robert Saladrigas

  1. Quadern de mots ha dit:

    En prenc nota, gràcies.

  2. Escocell ha dit:

    Aquest estiu l’he aprofitat per llegir La Xava de Vallmitjana. La tenia pendent des que en vaig llegir la presentació del Casasses. Bestial. Fosc com Dickens i cru com Bris Vian. Com feia un cantautor madrileny “posem que parlo de barcelona…”. El costat fosc de la BCN de primers del XX. L’argot paga la pena. Ah!, hi ha una descripció del Barcelonès molt bona. És bàsic saber d’on venim.
    Salut i l’onze a marxar sobre la capital!

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Carme, estic segur que no et decebrà (o decepcionarà, que ara també es pot dir així).

    Escocell, La xava és a casa, esperant els ulls que la llegiran. Sé que és una novel·la molt interessant, tant per la llengua com pel contingut. I ara que l’esmentes… m’has despertat el cuquet. L’11 ens posarem les cames damunt el coll i marxarem sobre Barcelona! Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s