La corrupció i la dependència

El colonialisme té coses que són de manual. És de manual, per exemple, que l’invasor doni peixet a les oligarquies indígenes per garantir la seva lleialtat i assegurar així el domini del territori. Un donar peixet que vol dir convidar a la corrupció, suscitar les martingales i incitar al robatori tot garantint la impunitat; fer, en definitiva, que l’ocupació també sigui un bon negoci per a les classes dominants autòctones. Això ho han fet els anglesos a l’Índia, els francesos a Indoxina i Algèria, els espanyols a Llatinoamèrica i als Països Catalans. La corrupció és una fermança de l’ocupació.

Passa que, de vegades, el mecanisme falla. Falla quan la bóta de sant Grau s’acaba i els beneficis de l’ocupació es fonen davant els rostres atònits dels empresaris amics de Duran i Lleida. Llavors l’invent se’n va en orri. Cosa que ja ha passat, ara, aquí. Arribat aquest moment, la independència es gira contra els corruptes i l’emancipació té efectes detergents en l’estructura econòmica de la nació alliberada. Amb la independència, els llardosos perden la xarxa clientelar que sustentava el seu negoci i queden a l’estacada (bo i així, cal denunciar-los sempre, posar-los en evidència i apartar-los de la vida política –no fos cas que algun s’enquistés en el nou Estat lliure.)

Per això, crec que els iaioflautes la vessen oposant-se a la manifestació de l’ANC de l’11. Perquè el cantet que diu: “no s’hi val pretendre la independència si hi ha corrupció” no fa sinó versionar el cantet de sempre, el que fa tres-cents anys que dura.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La corrupció i la dependència

  1. Clidice ha dit:

    Em sap molt greu veure l’actitud de les CUP, i aquests senyors iaioflautes -quants són? deu? quinze? cinquanta?- que no entenen que una Catalunya independent no serà millor, només serà més responsable i que, fins aleshores, res del que fem ens servirà, perquè mentre el referent sigui Madrid, no tindrem mai l’oportunitat de canviar res. Primer país, després ja ens veurem a les urnes.

    • jcalsapeu ha dit:

      Jo sóc de la CUP, però l’11 aniré a la manifestació de l’ANC. Penso que la meva formació s’equivoca, volent marcar tant de perfil aquest dia. L’11, el perfil que s’ha de marcar és el del país, no el dels partits. I me’n fot de la virolla si al meu costat hi ha en Pau, en Pere o en Berenguera -fa molts anys que estic curat d’aquest mal. (El que m’amoïnaria, si de cas, és que al meu costat no hi hagués ningú.) Però vaja, al capdavall, el que compta és que l’endemà els mitjans internacionals ens comptaran a tots i es veurà el que s’ha de fer visible: que la majoria social de Catalunya s’ha determinat fermament a favor de la independència, i que no la volem demà passat, sinó avui. Ara.

      El cas dels iaioflautes (i del 15M en general) és diferent. El moviment 15M no percep que l’opressió nacional és una de les injustícies intolerables que sofrim els catalans. I és clar, per no percebre això (que és evident, que sagna i treu pus) s’ha de tenir un cervell molt espanyol -s’ha de ser molt espanyolista. Vet aquí el vidre entelat del 15M, que no li permet veure el que té davant el nas. Si el 15M tingués una visió més clara dels mals que patim els catalans, una de dues: o bé convocaria a la manifestació de l’ANC, o bé a la de la CUP. Jo trobo que totes dues opcions serien igual de vàlides, des de l’òptica indignada del 15M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s