Del que hi ha, tenim de tot

Image“Ho tenim tot per tenir-ho tot”, recordo que feia el reclam electoral de Jaume Matas quan es va presentar a les eleccions balears del 2003. A diferència de la majoria de consignes electorals del nostre entorn, aquella estava marcada ideològicament: era de dreta. Feia anar dues vegades el verb tenim (que és el verb més conservador del diccionari), apel·lava a l’autocomplaença, invocava la possessió de béns materials com a font de felicitat, convidava al consum immoderat i s’encomanava a la il·lusió neoliberal del creixement il·limitat. Allò era molt, molt, molt de dreta. El PP va guanyar amb majoria absoluta.

Ara sabem que aquell plantejament era fora de seny, estúpid i immoral (el mateix Matas, de tant voler-ho tot, va voler més del compte i va acabar cantant miserere nobis davant un tribunal). Cosa que no ha impedit al seu partit guanyar de nou les eleccions i agranar. Perquè el conservadurisme, a les illes, no és una opció política, sinó una subcultura ancestral. Són de banya closa, a Vilatenim.

El sentit comú, altrament, diu que els recursos són limitats i de cada pic més escassos; que no és sensat gastar el que no tenim; i que la felicitat no està en el tenir, sinó en el ser i en el saber estar. Per tant, faríem bé d’abjurar aquella consigna imbècil i canviar-la per una altra de més sàvia, com ara: “Del que hi ha, tenim de tot”. I avesar-nos a consumir menys, a menjar del que sembren a prop de casa, a no pagar cap preu que sigui abusiu, a fer una vida més humil. Passar amb menys, bescantar el luxe. Fer-nos petits de cos i amples d’esperit. Decréixer, que en diuen. Mirar de ser decents.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Minvar i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s