Senglars de nit

ImageAbans-d’ahir vam tenir l’acudit de fer un pícnic nocturn al Corredor. Dir-ho i fer-ho va ser tot u i aviat vam estar asseguts a l’esplanada contingua al santuari, a l’entorn del fato que portàvem de casa. (S’ha acabat això d’entaular-se i pagar per trepitjar rajoles i alenar sota teulat, afluixant quatre vegades el que val la costella que ens mengem: hem tornat a la realitat.)

Quan rosegàvem les darreries vam sentir uns bagols ofegats. “Déu ser un gamarús, o un mussol”, dic. Anava lluny d’osques. A pocs metres rodaven tres porcellets negres, tris-tras, tris-tras. Vam enfocar les bèl·lues amb les lots i dellà distingírem una rabera de senglars. N’hi havia molts, potser uns quaranta, que anaven de tranuita. De seguida se’ns adunà més gent, amb llanternes més potents, i els vam observar amb claredat. Les bestiasses feien el centre del ramat i els cadells eren falugues que es desorbitaven.

Mai havia vist tants senglars junts. Pasturaven sense por de la gent, sens dubte excitats per les olors apetitoses que sentien, en cerca de menjar. Fa goig veure vida salvatge en els boscos catalans. Sabem que en el Montnegre-Corredor hi ha pler de genetes, però no es veuen ni en blanc ni en negre: campen de nits, com els senglars. Les rapinyaires també van de puja i elles sí que es fan presents: de dia es veu les àguiles i els esparvers, que planen, i de nit se senten les rapaces d’ulls rodons i vigilants, que esgaripen. Nosaltres també hem de vigilar molt. Perquè som la feram de Catalunya i aquesta terra és nostra.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bestiari i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s