Sopar íntim

ImageVet aquí un sopar íntim, que no romàntic. Ell és de la CUP (un militant català, doncs); ella és regidora del PSc-PSOE (per tant, una militant espanyola). Tots dos són cultes, educats i de sòlida formació acadèmica. La conversa flueix amb placidesa, les confidències brollen amb naturalitat, els llavis somriuen.

Quan van pel segon plat, però, el col·lotge fa un tomb inconvenient: les paraules s’esbarzeren, la vetllada es torça. Ella diu: “El castellà és més ric que el català”. I ja hi som pels trossos. Ell no és pas filòleg, però té prou recursos per explicar que no hi ha llengües riques ni pobres, sinó llengües normalitzades i llengües subordinades, i que el català té la mala sort d’estar en el segon sac. Però no la convenç.

No la convenç perquè ella té unes conviccions que arrelen en el prejudici, la ignorància i el supremacisme. I això és un baluard infrangible, invulnerable als embats de la intel·ligència. Prejudici, perquè el meu amic té raó: tota llengua posseeix una riquesa homologable a la de totes les altres llengües, perquè satisfà les necessitats dels qui la parlen en la mateixa mesura que els parlants d’altres llengües. Ignorància, perquè la militant espanyola confon els coneixements escassos que ella té de català amb una insuficiència imaginària tocant a aquesta llengua. Supremacisme, perquè els militants del PSc-PSOE estan convençuts que la seva llengua és millor que la dels altres.

El nacionalisme espanyol obra aquest prodigi: converteix persones cultes, educades, atractives, amb qui fer un sopar íntim i després vés-a-saber… en racistes hermètics.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Sopar íntim

  1. Cesc ha dit:

    Jo escriuria directament PSOE, no pas PSc-PSOE. El PSC (o PSc) no existeix realment.

  2. jcalsapeu ha dit:

    És cert: ens hem d’acostumar a ser més sintètics, sobretot si així diem la veritat més clara i neta.

  3. el porquet ha dit:

    Hi ha sopars als que no val la pena assistir-hi… total, acaben essent una paròdia del “Sopar dels idiotes”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s