Hèctor i Agamèmnon a Alep

ImageNingú sap de cert si Troia o Ílion va ser destruïda pels d’Acaia en el desè any d’una guerra. Dit altrament, ningú sap dir si dessota la ficció de La Ilíada hi ha cap traça d’història. El que sí podem sostenir és que les col·lisions narrades en el poema homèric tenen un alè intemporal, d’arquetipus, pel qual retrobem les ombres d’Hèctor i Agamèmnon a la Viena del 1683, a la Barcelona del 1714, al Madrid del 1937, al Leningrad del 1942. I avui a Alep, Síria.

Si més no, quan llegeixo això penso en Alep: “Els peons ans que tots al peu del fossat s’ordenaren amb els aurigues, els quals seguien a prop. I el Cronida àvol tumult suscità. I des de dalt, des de l’èter gotes d’un rou xop de sang gità, per tal com havia d’etzibar fins a l’Hades moltes forcívoles testes. […] I tots, com uns segadors que estan de cara uns als altres i traginen pel solc de l’agre d’un home amb ventura ordi i blat, i les garbes atapeïdes hi cauen, així aqueus i troians en mutu assalt trucidaven i els dos bàndols no feien del pànic mortal cap memòria. Anivellà els caps el xoc, i entre ells talment llops s’aürtaven. La qui ocasiona molts danys, la Discòrdia, es gaubava de veure-ho, car ella sola, dels númens, entre els combatents es trobava, donat que allí els déus restants no hi eren.” [La Ilíada, traducció de Manuel Balasch, 1971]

Poc ho sembla que hagin passat dos mil vuit-cents anys. Avui com antanyasses, la que ocasiona molts danys, la Discòrdia, sembra l’odi, suscita avoleses i fa caure els homes com garbes atapeïdes. Allí on ella mestresseja, perquè els altres déus no hi són, Hèctor i Agamèmnon desembeinen els glavis i es miren als ulls.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Homer i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s