¿I què en diu SOS Racisme?

Res. Absolutament res. Per a SOS Racisme, els catalans som agents, mai objecte, de racisme; en projectem sobre uns altres i mai ningú l’exerceix damunt nostre. Això és el que es desprèn de l’Informe anual 2011. Sobre el racismo en el estado español. El document (extens, té 287 pàgines) dóna notícia de manta vexacions racistes que no es limiten als cops, les tortures i les detencions il·legals, sinó també als insults, a les amenaces, a les humiliacions i a l’estigmatització d’uns col·lectius. Uns col·lectius que es caracteritzen no només pel fesum o els pigments, sinó també per l’origen i la nacionalitat.

L’informe darrer de la franquícia espanyola de SOS Racisme documenta i relata, pèl per pèl, agressions racistes de ciutadans d’origen magribí, centreafricà, sud-americà, romanès, xinès, i també de persones vingudes de països eslaus i del Caucas. Un capítol sencer està dedicat al poble gitano. Però els catalans no hi som.

A saber, que els catalans que l’any passat van ser insultats, escarnits i  atonyinats per agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil (als aeroports, a les carreteres, a les places), perquè parlaven català, no surten a l’informe del 2011. Cosa que fa sospitar que els catalans esbaconats, multats i apallissats enguany per exhibir banderes catalanes no sortiran a l’informe del 2012; que tampoc es farà ressò dels milers d’insults, amenaces i instigacions genocides que han omplert la xarxa i els diaris digitals quan l’Empordà cremava; ni del xàfec d’improperis i punyalades verbals que ha caigut sobre Àlex Fàbregas, perquè ha gosat dir que se sent català. Això no és racisme, que curiós.

Però el més curiós és que aquesta llacuna clamorosa pren de vegades la forma de censura. Vejats. A la pàgina 134 de l’informe, els redactors recorden el videojoc que el PP va penjar al seu web durant la campanya de les últimes eleccions municipals, en el qual, diuen, “el usuario podía jugar a matar inmigrantes”, obviant però que els jugadors també podien “matar” independentistes catalans. Jugar a matar moros és racisme, jugar a matar catalans no ho és. Quines coses.

Algú potser objectarà que “matar independentistes” no és racisme, sinó animadversió ideològica. Farà trampa. Perquè el fet és que els independentistes som catalans que propugnem la llibertat de la nostra nació i coreceptors de l’hostilitat que recau sobre tota la nació, o sia sobre tots els catalans, singularment sobre aquells que exercim. Ergo, és racisme. Igual que les vexacions que rep un armeni o un algerià pel fet de ser armeni o algerià.

¿Haurem d’explicar a SOS Racisme què cosa és el racisme? ¿Servirà de res?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Racisme i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a ¿I què en diu SOS Racisme?

  1. Cesc ha dit:

    Deus voler dir Àlex Fàbregas, el jugador d’hoquei sobre herba que ha estat amenaçat de mort a la xarxa pel sol fet de dir “En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya. Ho faig perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap més opció”. I al final ha hagut de tancar el compte de Twitter.

  2. L'escocell... ha dit:

    Quan s’expliquen aquests comportaments de grups “sectorials” (ecologistes, anti-racistes, etc. ) et titllen de fatxa. Aquestes omissions, al nostre país, són totalment volgudes i, possiblement, induïdes. El “moviment indignat” mateix… Així, les “sectorials”, o són nacionals, o manipularan contra la nostra llibertat. El mateix sindicato de estudiantes, etc. Sindicats: nacionals. Ecologisme: nacional. etc.: nacional. Així ho veig, i ho he patit, de fa temps. Escocell.

  3. Sergi ha dit:

    La diferència bàsica entre la dreta i l’esquerra espanyola, és que l’esquerra (fa veure que) defensa a diversos col·lectius dels atacs racistes. En el menyspreu als catalans, en el fons estan bastant d’acord.

    Com que els catalans som rics (picada d’ullet), l’esquerra no ens considera víctimes vàlides i no mereixem el més mínim respecte pels nostres costums, la nostra llengua, la nostra identitat, etc.

  4. jcalsapeu ha dit:

    Cesc, Escocell i Sergi, feu diana. Subscric tot el que heu escrit. I em faig creus de la ceguesa i la sordesa que el nacionalisme espanyol provoca en els “antiracistes” del seu país. Davant una mateixa vexació projectada per duplicat (sobre un immigrant i sobre un català), els “antiracistes” espanyols prenen en consideració aquella i fan cas omís d’aquesta. Això és, clarament, una forma de racisme que impregna els antiracistes del país veí, davant el qual són cecs, sords i muts. I és que, ¿no és racisme el que fa el Govern balear contra els catalans de les illes? I el que fa el govern aragonès contra els catalans de la Franja, ¿no ho és, també? I el xarop del Govern valencià per apagar la llengua dels valencians, ¿no és el mateix odi ètnic?

    Els antiracistes espanyols no s’escandalitzen de la catalanofòbia que impera en el seu país, la qual ho té tot a veure amb l’antisemitisme que corcava, per exemple, l’Àustria dels anys trenta. Casa seva està inundada per una marea de racisme i fan com qui sent ploure. I llavors passa que es fan circular acudits com el que van contar el passat 2 d’agost, a les 22.30h, a Antena3TV, i no passa res. Ho transcric tal com ho he rebut: “Al programa ‘El club del chiste’ hi
    surt una noia que explica l’acudit aquell que ara té molta fama a
    Espanya, d’un jueu que troba la manera de no pagar als restaurants;
    li diu a un català com fer-ho i aquest fa una estafa encara més grossa.
    Amb un petit canvi: en comptes de ‘un judío y un catalán’ va dir
    ‘un gorrón y un catalán’, perquè li deuen d’haver dit que no parli
    malament dels… jueus.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s