¿Què cosa vol dir «llengua local»?

Image

Maria José Cuevas, en el Parlament, va amollar una filípica contra la immersió. (Imatge manllevada a Vilaweb.)

Els invasors anglesos de l’Índia no tenien (als segles XVIII, XIX i XX) el costum d’aprendre les llengües locals. ¿Per què havien de fer-ho, si aquesta casta de llengües no es poden prendre seriosament? Aquellavòs, allà hi havia la llengua de l’Imperi (l’anglès, l’única seriosa) i les dites llengües locals (portadores de cultures incivils).

Llengua local era –és– un concepte imperialista i racista aplicat a la llengua dels colonitzats, considerats inferiors. És una paraulada subtilment agressiva, perquè es fa difícil rebatre que la llengua d’un lloc sigui això: una llengua local. El que passa és que l’anglès d’aquells colonitzadors també era la llengua d’un lloc, i per tant local.

Més endavant, i damunt nostre, el franquisme també se serví d’aquesta terminologia per denigrar totes les llengües de l’estat salvant el castellà. Hi havia la lengua del Imperio (ara dita lengua común) i els dialectos o lenguas locales. Acceptant aquesta taxonomia, els parlants del gallec, l’asturià, el basc, l’aragonès i el català acceptaven l’estigmatització, l’arraconament i l’eliminació de les seves llengües.

Ja es veu que això de “llengua local” és una bala carregada de verí. A Europa, totes les llengües són locals per la raó òbvia que estan localitzades; i, ensems, totes són nacionals perquè han sorgit per cohesionar societats nacionals. Si tot ha anat bé, ara són llengües normalitzades i senceres. Si els han trencat la girada, són llengües minoritzades i trinxades (com la nostra). Però sempre i en tots els casos són llengües nacionals.

Per això és significatiu sentir María José Cuevas, diputada del PP en el Parlament de Catalunya, irritar-se contra la immersió lingüística amb aquestes paraules: “Catalunya és l’únic lloc del món amb les illes Feroe i Grenlàndia que la llengua local s’imposa a la llengua comuna”. És curiós, perquè la senyora Cuevas s’expressa com els virreis anglesos a l’Índia, i com els mestres falangistes dels anys quaranta quan ensenyaven les llengües d’Espanya. És significatiu i és curiós, però és normal. Vulpes pilum mutat, non mores (‘la guineu canvia de pèl, no de costums’, Suetoni).

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s