Peligros (Granada): ¿prenem llum de la pintora?

Peligros és un municipi de la província de Granada que ha fet un gest valent contra els desnonaments que practiquen, amb oprobi, caixes i bancs: l’Ajuntament ha cancel·lat tots els comptes que tenia oberts a Caja Granada. Ignoro si gaires veïns de Peligros han imitat el seu Ajuntament -cancel·lar un compte és cosa que està a l’abast de tothom, i si són molts els qui ho fan, això és un càstig sever per a la caixa o el banc.

Trobo que és una bona pensada. Ja fa anys que a Andalusia sorgeixen molt bones iniciatives d’autoorganització ciutadana. La gesta dels veïns de Marinaleda és mítica. Però també hi ha el cas de Cadis, amb una societat civil que ha donat mostres de gran vitalitat. I ara, l’Ajuntament de Peligros ens dóna una idea practicable.

Una idea que no sols és valuosa per als ajuntaments. Servidor fa molts anys que no deixo els meus diners en mans de segons qui. Sabent que la Caixa-CaixaBank és qui mana a Abertis, ¿com s’entén que no hi hagi una cancel·lació massiva de llibretes i de comptes? ¿Com pot ser que la Caixa Laietana-Bankia no s’hagi buidat tot d’una de clients? ¿Estem indignats o estem encantats?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Justícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Peligros (Granada): ¿prenem llum de la pintora?

  1. Òsc ha dit:

    Peligros

  2. Lior ha dit:

    Trobar mítica Marinaleda, la seva gent inclosa. i encara que sigui remotament, és sinònim d’ignorància o de flaca totalitària, Ves calculantant quants euros catalans ens costen aquesta colla. M’estimo més tenir els doblers a la Caixa que a Marinaleda.

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Lior, he llegit l’apunt que enllaces. Hi ha un grapat de coses que no sabia. No tenia prou informació: ignorància, doncs -no puc pair cap mena de totalitarisme. Si les informacions són correctes, és per replantejar-s’ho, sí. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s