L’art i la desesperació

ImageL’art és el cel dels desesperats, i la literatura és un vastíssim evangeli inacabable. De sempre, i arreu del món, l’art ha estat l’expressió del sentiment religiós, aquell ha estat al servei d’aquest. El llibre més bell del món, la Bíblia, tracta de l’esperança religiosa: ¿no és això el signe més vistent de la desesperació? No fa tant de temps que l’art es va emancipar de la religió; a Europa, l’escissió no es consumà fins al segle XVIII.

¿Què ens empeny a agafar un pinzell, un llapis, una escarpra, si no és la certesa de la mort? La basarda. Quan hi havia déus ho fèiem per atreure el seu favor. D’ençà que no n’hi ha ocupem el seu setial, encalcem la bellesa com esperitats, obrem pacientment un cel –tal vegada un infern– i l’oferim als altres perquè el poblin amb els seus ulls, i l’adorin. I en morir som com déus que deixen enrere la creació i viuen en forma de record i de llavor.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Art i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’art i la desesperació

  1. Anònim ha dit:

    L’art abasta una gamma extensa d’activitats humanes. La literatura n’és una. No és cert que l’art s’emancipés de la religió. Un part, potser sí. La visió imperfecta de l’art ens traeix i ens fa dir molt sovint barbaritats que malmeten el rigor de la saviesa. Rigor? Impertinència d’ignorant. Perdó.

  2. jcalsapeu ha dit:

    ¿No n’encerto ni mitja? Disculpes acceptades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s