Petits plaers d’estiu


Image

Ara que la ballem prima –ara que en som molts els qui no tenim pinyons per marxar de vacances– cal vindicar els plaers que no costen diners, o que en costen pocs. Són les felicitats petites, les engrunes del pa del paradís que han caigut a terra. El sentit de la vida és aturar-se i collir-les.

Són el gaspatxo, el trempó, l’orxata, dormir fins que el cos et diu prou (o fins que els nens assalten el llit), el sexe, el carpaccio, un pastís de pa de pessic amb xocolata, la fruita del temps (xíndria, meló, préssecs, cireres…), una cervesa ben freda, la gelor de l’ampolla a la galta, sopar de coques salades i xampany, el blog, anar per l’ombra, els llibres (de tota mena), veure dibuixos amb una filla a la falda, la platja (de nit), els gegants i els capgrossos, les cercaviles i les festes majors, dinar amb els amics, anar prim de roba, la fresca a punta de dia, la tebior dels matins, la llum que vessa, les migdiades, l’airet del ventilador, prendre el sol de l’hora baixa, passejar, anar amb bicicleta, la piscina, la lluïssor de l’aigua, estudiar (una mica), fer l’aperitiu, jeure perquè et vaga, escoltar música, el vi blanc sortint de la nevera, anar descalç per casa, l’assossec que convida a la reflexió, conversar, els glaçons dins la ratafia, la brisa de mar a la pell, les rialles de la canalla, la poesia declamada dalt d’un cadafal, les tenores, els castells, anar al MNAC… 

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Estiu i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s