La llengua es rep

Image

(Imatge pispada a ventura-adesiara.blogspot.com)

La llengua no es tria: es rep. Perquè és un do. El rep l’infant que neix en el territori que s’hi ha emparaulat. El rep l’immigrant que ha triat, per viure-hi, el país d’aquesta llengua. Si ens traslladem a Rússia –per dir un cas– rebem el rus, i el rebem amb civilitat i educació, amb alegria i agraïment. Per això no entenia, anys ha, aquells estranys vindicadors que denunciaven la “imposició” del català a Catalunya.

La paraula (i la fel que conté) em desconcertaven. Perquè, si jo vaig al seu país d’origen, bé que en rebo la llengua i la incorporo als meus usos quotidians; mai per mai se m’acudiria pensar que a Valladolid o a Salamanca “m’imposen” el castellà. No ho entenia. Si jo, i la quasi entera humanitat, som capaços de rebre així com toca la llengua del lloc on estem, ¿per què ells no ho poden fer? ¿Que no s’adonen que la seva actitud els fa incivils, maleducats, desagraïts i prepotents?

Ara sí que ho entenc. La raó és simple: ells es consideren superiors i apel·lant al dret de conquesta ens volen destruir. Ens odien. Odien la llengua que parlo i el poble que la parla, i sobre l’odi edifiquen una estructura d’agressió ajustada a les seves possibilitats de fer mal. Al Principat, el bilingüismo; a les illes, la devaluació i l’expulsió de la llengua; al País Valencià, la denigració i l’arraconament del català; a la Franja de Ponent, l’eradicació, la prohibició feixista d’aprendre i d’usar la llengua. Tot sota la volta ominosa d’un estat, el seu, erigit contra diverses llengües, contra la cultura universal, contra el dret i el deure que tenim d’existir, contra la dignitat humana.

La DECLARACIÓ SOBRE LA LLENGUA de la revista Reduccions (núm. 100, maig del 2012, un text important, tant ho fou el Manifest d’Els Marges) ho explica amb paraules belles i justes.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s