L’èxit i l’eixelebrament

ImageLa fluent orfebreria de Pierre Michon, a Els onze, dóna peces refulgents, frases de gran calat que conviden a fondejar-hi una bella estona, a prendre’n nota i xuplar-les com si fossin una llepolia. La definició que Michon fa de l’escriptor –per dir-ne una– s’ha fet cèlebre: “l’escriptor és un esperit: un conglomerat poderós de sensibilitat i de raó que llançat dins la pasta humana universal la fa fermentar […], una poderosa màquina d’augmentar la felicitat dels homes”.

Una de les observacions del francès que m’ha empès a tirar l’àncora és aquesta: “l’èxit social atribuït només al mèrit i al treball, en aquell temps com en el nostre, prové d’un eixelebrament infinitament superior al que poden contenir les mirades de les amants o els fuets dels cotxers”.

Aquesta idea jo l’estimo de fa molts anys –encara no tenia pèl a la cara. El mèrit i el treball són imprescindibles però no basten: han d’anar de tronc amb una dolça follia, amb una passió forassenyada, amb una mena d’inconsciència agosarada que ens eleva. Eixelebrament, en diu Michon. Ja em va bé. És això. Perdre-ho és el mateix que envellir.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Pierre Michon i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s