El cucut i la barjaula

ImageSabut és que el cucut és un ocell de mal cor, que quan vol criar, en lloc de fer-se el niu, va a cercar el d’un altre ocell. Es beu de vegades l’ou que hi troba i hi pon després el seu; altres vegades hi deixa aquest i respecta el de l’ocell amo del niu; quan aquest arriba es troba un ou més gros i de factura diferent dels seus, però, pacient i bon Jan, el cova, fins que en surt un moixó que no és pas igual que ell ni que els seus fills, sinó que és força més menjador. En lloc de llençar-lo, el peixa i el manté. En molts casos li cal portar més menjar per a ell tot sol que per a tota la resta de menuts, amb la qual cosa evita que es mengi el peixent dels veritables fills de la niadora. Un cop és un xic grossot, fuig del niu per a no tornar-ni mai més ni recordar-se de la qui li ha fet de mare i de dida sense ésser-li res. Els nius de barjaula [busqueta] són els preferits pels cucuts per a deixar-hi llurs ous i fer-se criar llurs petits.

El text anterior és de Joan Amades i avui té actualitat plena. Perquè la barjaula ha dit que prou. I ara ja podem canviar la lletra de la corranda empordanesa que diu:

El cucut i la barjaula,

els dos covaven un niu;

la barjaula ja n’és morta

i el cucut encara és viu.

Que cantarem d’aquesta altra guisa:

El cucut i la barjaula,

els dos covaven un niu;

la barjaula ja n’és lliure

i el cucut està cloc-piu.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El cucut i la barjaula

  1. Sergi ha dit:

    Desgraciadament, la metàfora del cucut es pot emprar per a explicar massa coses en aquest món.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      És cert, la metàfora de cucut és fàcil, perquè és aplicable a qualsevol cas de parasitisme o de colonització agressiva.

      D’altra banda, ¿oi que és curiós el nom de “barjaula”? El nom comú d’aquest ocell a Catalunya és “busqueta”. Segons el DIEC, una barjaula és una mala dona o una meuca, i no pas un volàtil. L’ornitologia popular és una deu d’incitacions vivíssimes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s