Operació Garzón contra l’independentisme

Esplèndid el documental de Llibertat.cat i Zeba Produccions, Operació Garzón contra l’independentisme. L’any 1992, just abans de les Olimpíades, quaranta catalans van ser detinguts i engabiats, i la major part d’ells torturats, sota acusació de pertànyer a Terra Lliure o de tenir-hi alguna relació. En la majoria dels casos l’acusació era falsa, i en tots els casos, les confessions eren faules destinades a posar fi als turments. Unes faules que foren les úniques “proves” per condemnar-los. Unes “proves” que el jutge Garzón va donar per bones, tot fent orelles de marxant davant les evidències de tortura. Exemplar, oi?

El documental, que dura cinquanta minuts, ho conta tot: les detencions, les tortures, la Llei Antiterrorista (una llei terrorista, encara vigent, que agermana el Regne d’Espanya amb estats com Rússia, Xina o Síria), les mentides de la metge forense, el col·laboracionisme de La Vanguardia, la covardia de la classe política catalana, la solidaritat, el macrojudici, la sentència, l’indult i el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, que condemnà l’Estat espanyol per negar-se a investigar les tortures infligides als catalans. Tot.

Abans-d’ahir la CUP projectà el documental (que s’ha finançat via Verkami) al Teatre Monumental de Mataró. La platea era plena. Ens hi acompanyaren Feliu Ventura, Isabel Clara Simó i Jordi Bilbeny, entre altres. Va ser vibrant. (Per cert, que la Clara Simó està en plena forma.)

El documental anirà rodant pel país. Veure’l, sentir-lo, és més que fer un exercici de memòria: és constatar que hem guanyat. Perquè a ells, com es diu al final de la cinta, la història els posat al seu lloc. Garzón ha acabat com Camot, defenestrat pels seus mateixos col·legues. Alfredo Vera (aleshores secretari d’Estat per a la Seguretat) va fer la fi d’en Cagaelàstics: va anar a la cangrí per delictes de segrestament i malversació de cabals públics. El director general de la Guardia Civil, Luis Roldán, va fer com en Panxampla i el condemnaren a vint-i-vuit anys de presó per malversació, suborn, frau fiscal i estafa. Els únics que en van sortir airosos van ser els torturadors, aquesta gentalla que menja olla de cabró i avui encara remena la cua.

I nosaltres, altrament… escolteu la Clara Simó.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independentisme i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Operació Garzón contra l’independentisme

  1. OLIVA ha dit:

    LA BANEITERIA CATALANA RESPECTA GARZON,S’HAN FA INCOMPRENSIBLE.
    COM PODEM SER TAN DESMEMORIATS?….O POTSER HANS BASTA QUE SIGUEN DEL BARÇA? ….O AIXO DIGUIN

  2. Anònim ha dit:

    L’exjutge Garzón és un home que amb cinquanta matalassos no li poden tapar l’ull del cul. Els progressistes espanyols n’han fet una icona i l’han posat al cel, com si fos un santito de guixo que ni cago ni pixo. Però a Catalunya (i a Euskadi) sabem -hauríem de saber- que tot plegat és una quemama. El senyor Garzón ha estat, sobretot, un jutge egocèntric, insensible i arbitrari, un aspirant a superheroi que no ha trobat el seu lloc en el còmic del món.

    • Anònim ha dit:

      En la teringa d’adjectius que dedico a l’exjutge Garzón, en el comentari anterior, me n’he deixat un: prevaricador. Ja em disculpareu.

      Joan Calsapeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s