Trons, fuets i carretilles

Image

Anit trons, fuets i carretilles. La revetlla de Sant Joan té un vocabulari propi, amb variants dialectals que són l’alegria de la llengua. A Mallorca, de tirar petards se’n diu “fer trons”; una frase que no s’ha de confondre amb fer-se trons: “Fes-te trons” (pronunciat fe’t trons) se li diu a algú quan se l’engega de mala manera, i és el mateix que dir “vés-te’n a porgar fum, a pastar fang, a filar estopa, o covar ous de lloca, al botavant, a fer la mar o a munyir becs d’oca”.

Dels coets de revetlla, en alguns llocs se’n diu fuets; l’Alcover-Moll registra la paraula a Solsona, però jo també l’he sentida a Badalona. Ara bé, el mot més enigmàtic és carretilla. Sembla un castellanisme, i si algú me’l sap explicar li estaré agraït. A Mallorca en diuen d’una manera genuïna: rodelles. Això, tal com ho entenc, és un petard que de primer treu espurnes i després fa l’esclafit (és doncs, el que forma el característic paraigua de foc al voltant dels diables). Es tracta d’un tub de cartró on es destrien dues parts: la primera allotja la metxa exterior i està connectada a una barreja de pólvora i altres mandangues pirotècniques; a l’altre costat hi ha una segona metxa, que en encendre’s provoca l’esclat del tro allotjat al final de la carretilla.

Al fons del sac i per als menuts hi ha les piules, que fan un seguit d’espetecs; les cebes, innocents com una pesseta, i les bengales, que fan la tendresa de la Nit de Sant Joan. Bona revetlla!

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Trons, fuets i carretilles

  1. Vicent Sanz ha dit:

    Hola,

    Al meu bloc Ilercavònia he inclòs Ucronies entre els cinc premiats amb el Liebster Blog. Ací pots llegir-ho:
    http://ilercavonia.wordpress.com/2012/06/23/premi-liebster-blog/#more-793
    Una abraçada!

  2. jcalsapeu ha dit:

    Vicent, moltes gràcies per haver pensat en mi! Gràcies als blogaires i als escriptors com tu (que es projecten a Internet), el Maestrat és més visible que mai. Fins fa pocs anys, tothom passava de llis pel vostre tros de món. Ara no: ara el Maestat demana parada i fonda, i us feu escoltar. Feu mestratge de país, o maestratge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s