Sóc un mingo

Image

(Imatge afaitada a ca.wikipedia.org)

Abans de girar-me els cognoms, de primer nomia Cabot. I al meu poble,  Llavaneres, els Cabot érem mingos o de Can Mingo. De petit mai vaig saber què volia dir el malnom de la família. Però quan la mare va començar a atipar-se del pare, i sentia que li deia: “Que ets mingo!” o “Ja ets ben mingo, ja!”, amb aquell to despectiu i adolorit, prou m’ensumava que no era res de bo.

De gran vaig aprendre que “ser un mingo” vol dir ‘ser un no-ningú, una persona poca-cosa i ridícula, que en tot afer en què intervé s’emporta la part més pesada i ingrata’. Donant una ullada a la bessa paterna de l’arbre genealògic, vaig trobar que el floc no era pas inescaient. En fi, val més que no ho remenem.

Els malnoms de casa acostumen a ser tan cruels com injustos, però sempre s’han entomat amb una gran resignació. Al meu poble hi havia en Cagarada i no estava pas deprimit; els seus pares se’n deien, i els avis, i els besavis. Cada generació tenia el seu Cagarada i l’afectat no tenia ni nom: era en Cagarada i foris. I jo sóc un Mingo.

Joan Amades en parla a Paraules i modismes. Diu que “es dóna el nom de mingo a aquells ninots fets de draps plens de palla o d’encenalls, muntats damunt d’una bola de plom o un altre contrapès pel qual es mantenen sempre drets, i, per més que se’ls tombi i ajegui, prenen tot seguit la posició vertical”. Tot i així, hi ha fabricants de joguines que en diuen tossuts. D’altra banda, és sabut que el mingo és la bola blanca que, en el billar, es projecta contra les altres. I –això poc ho sabia– en el joc de bitlles, és una bitlla un xic més grossa que les altres.

Amades sosté que el terme mingo és probablement d’origen castellà, per tal com un ninot semblant, de nom dominguillo, es posava enmig de la plaça de bous perquè les bèsties l’envestissin i s’esbravessin. El folklorista també treu a col·lació una tradició barcelonina –imaginativa com tantes altres– segons la qual Mingo era el nom del primer guàrdia nocturn que hi hagué a Barcelona,  un tros de carn batejada que era tractat amb poc respecte i al qual tothom li prenia el número.

Ho deixarem aquí, no fos cas…

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Joan Amades i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s