El llibre que llegies, de Ricard Garcia


Image

El llibre que llegies és el tercer poemari que ha publicat Ricard Garcia. És el recull de versos guanyador del 36è Premi Vila de Martorell de Poesia, del 2011 (un premi, sia dit per als qui no són del gremi, de gran prestigi). El volum de versos de Garcia l’ha publicat la petita editorial Igitur i les presentacions van rodant pel territori.

Durant uns anys, Ricard Garcia havia fet conèixer la seva poesia a través del seu blog, Cupressus Sempervirens. Així el vaig conèixer jo, el 2008: a la Catosfera. Llavors Garcia era un poeta desconegut que passava penes per fer conèixer el seu primer poemari, Els contorns del xiprer, de distribució problemàtica. Però el de Martorell de seguida va publicar un segon volum, De secreta vida, premiat a Beniarjó i publicat per 3i4, i va començar a sortir de la catacumba.

Aquell parell de reculls van impressionar qui els va llegir o escoltar. Hi havia una veu humil que emparaulava, en un mateix ordit, naturalesa, carnalitat i esperit. Garcia és un poeta auster que usa poques paraules, només les essencials, per dir les epifanies que hi ha en les sensacions. En els seus versos, una pedra, una ombra minúscula, la traça que deixa un cargol, són com àngels que il·luminen l’existència humana. Hi ha l’empremta de Miquel Àngel Riera; ça enrere, la de Virgili; i, un tros enllà, la “pobresa” dels poetes portuguesos del segle XX.

Ara, amb El llibre que llegies, Ricard Garcia culmina el viatge que emprengué amb aquell primer volum del 2007 i es confirma com un dels millors poetes catalans del segle XXI. Els poemes parlen del pas del temps, de la joia elemental de viure i de la presència de la mort. En aquests versos, la naturalesa és un mirall de l’ànima humana, un speculum, un aparador de saviesa. Cal saber, però, tocar i oir, olorar i mirar, sentir. Escoltar sobretot el temps que ens travessa i convida a rellegir-nos, a dibuixar-nos de bell nou amb els colors primaris, a redefinir la nostra identitat; a reconciliar-nos amb els morts i amb tot el que perdura i que reneix, amb tot allò que diu, intensament i profunda, qui som.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Ricard Garcia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s