Les bones intencions segons el soldat Švejk

Image

“Si tothom tingués bones intencions amb tothom, aviat els homes es matarien els uns als altres”, sentencia l’heroi quixotesc de Les aventures del bon soldat Švejk, la gran novel·la de Jaroslav Hašek. La frase és parenta propinqua d’aquella que sap tothom: “L’infern està empedrat de bones intencions”.

Però, ¿és vera? A mi em sembla que sí. En el cas –quimèric– que una epidèmia de bones intencions atrapés la humanitat en pes, tal cosa revifaria molts conflictes latents i n’encendria de nous. Perquè les bones intencions dels uns toparien amb les millors intencions dels altres; i, com que tothom se sentiria curull de virtut, les topades serien ferestes.

En moltes ocasions, la bona convivència no pot ser altra cosa que una cohabitació o un veïnatge respectuosos. En aquests casos les bones intencions juguen un paper secundari, com si diguéssim. I el que cal, sobretot, són unes bones carretades d’indiferència.

¿No és precisament això el que esperem dels espanyols? Arribar a ésser-los indiferents. Fer-nos enfora de les seves opinions apassionades. Que el que som i el que fem sigui, per a ells, com sentir ploure.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Jaroslav Hasek i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les bones intencions segons el soldat Švejk

  1. Lior ha dit:

    No sé si és això, el que hem d’esperar dels espanyols; no és esperar massa? La catalanofòbia forma part de l’ADN de la identitat espanyola. Com els ho arranques això de la seva ànima? Quin os els dones perquè el puguin rosegar a canvi de la catalanofòbia?
    I en qualsevol cas; de debò hem d’esperar canvis d’actitud dels espanyols? Que se les confitin, les seves dèries!
    Si han de canviar, ho faran a base d’acostumar-se a saber-nos independents.

  2. jcalsapeu ha dit:

    Home, jo ho deia en el sentit que, si ja no ens tenen a mà, potser s’oblidaran de nosaltres. Però… ara que ho dius, tens raó. No se n’oblidaran pas: les fòbies travessen fronteres. I segurament sempre tindran un tros de territori de llengua catalana (una Franja de Ponent, un País Valencià, una o més d’una illa) sobre el qual escopir la seva bilis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s