Gent d’Israel i d’Iran, us estimem

L’estiu del 2005, la Francina i un servidor vam anar a rodar per Iran. Va ser l’últim viatge important abans de posar-nos a tenir criatures. Va ser una experiència fascinant. Hi vam conèixer gent que se sentia molt lluny del règim dels iatol·làs, persones estupendes que es delien per parlar anglès i buscaven la manera d’encaixar en uns paràmetres de modernitat que inclouen Europa i concerneixen l’Islam i més enllà.

Vull dir persones que, tot reclamant-se musulmanes, no poden sofrir que els clergues barbuts fiquin el nas en la seva vida privada. Iranians demòcrates que anhelen la separació de la religió i l’Estat, homes sedecs de llibertat, que se senten en pau amb el món i en guerra (psicològica) contra la xara i la casta fanàtica que l’enarbora. Una gent que s’assembla molt a nosaltres, i que estimo (i que estimaria igualment encara que no s’hi assemblés). Persones que no mereixen que ningú les bombardegi.

D’altra banda, encara no hem visitat Israel. Però estic segur que, quan hi anem, hi trobarem gent estupenda i pacífica que sap ser, estar i conviure. Persones que tampoc mereixen, igual que els iranians, de ser bombardejades. Per això m’adhereixo a la crida que ha fet en Ronny, que és israelià i s’ha adreçat als iranians per a fer-los saber que els estima.

(Si voleu veure el vídeo amb subtítols en castellà, el trobareu aquí.)

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en La pau i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Gent d’Israel i d’Iran, us estimem

  1. Josep ha dit:

    Benvolgut Joan. T’he donat un premi al Salms. Espere que t’agrade i continues la festa. Una abraçada.

    http://www.porcar.net/2012/06/08/liebster-blog/

  2. jcalsapeu ha dit:

    Josep, després de tants dies sense ordinador (estava malaltó, pobret), el primer que veig és el teu premi. Un ruixat de gràcies! Ara que això dels blogs s’ha desinflat, que quedem els que quedem, i que costa trobar temps i energia per posar-s’hi, aquests detalls s’agraeixen més que mai. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s