TV3 censura la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

 

Això del Català de l’Any té tot l’aire d’una collonada, de cosa mediàtica que frega el ridícul. I, bo i així, pot arribar a tenir un impacte positiu: una frase ben trobada en llavis d’un home cabal, dues veritats dites amb tota la boca, poden fer forat en la consciència col·lectiva i servir de revulsiu.

Joaquim M. Puyal no és un mal Català de l’Any 2011: és d’aquelles persones capaces de dir un parell de mots i fer que ressonin durant uns quants mesos en el crani de molta gent. Allò de dir-li a Mas que té un poble al darrere, convidant-lo a ser valent, està bé. Però les generalitats no serveixen de res si no van acompanyades de concrecions, de paraules precises traduïbles en acció. I, ves per on, això hi va ser. Però a TV3 no va sortir.

Van ser les paraules d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, entitat que ha rebut el Premi Mercè Conesa a la millor iniciativa solidària. Ells són els veritables catalans de l’any. TV3 va retransmetre íntegrament el discurs de Puyal, però no va considerar oportú fer el mateix amb el parlament de Colau (que era millor). A ca meva, d’això en diem censura.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Capitalisme. Explotació. Robatori. Crisi i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s