El pas endavant d’Agustí Colomines

Image

(Agustí Colomines. Imatge emmanllevada a nacionalitats.wordpress.com)

No sé com s’ho fa el director de la Fundació Catdem, Agustí Colomines, que sempre aconsegueix desconcertar-me. Tothom sap que Catdem és un dels laboratoris d’idees de CDC –suposo que n’hi ha més. I deuen ser idees molt elevades, perquè no les entenc (si més no, no les entenc quan les formula Colomines).

Avui el professor Colomines publica un article a El Punt-Avui, en el qual proposa de fer un pas endavant com a país, perquè no fer-lo és el mateix que enfonsar-nos: “El que no avança s’enfonsa –diu–. I som aquí, en una cruïlla que ens obliga a decidir si anar endavant o bé resignar-nos. La resignació és admetre que anirem enrere”. Jo ho signo, això.

Passa que en el mateix article Colomines ens llança aquesta admonició: “creguin-me, per a la independència encara falta molt de camí”. I és aquí on em perdo. Perquè si hem de fer un pas endavant i el pas no és el de la independència… ¿quin és? Colomines no ho diu. ¿Vol dir això de la Hisenda pròpia? Ves quin pas, que, si el fèiem, comportaria la suspensió immediata de l’autonomia catalana –del poc que en queda, vull dir. En sortiríem culbatuts i coa baixa. Seria un pas en fals. La independència és més realista, més lògica, més coherent, més entenedora i més segura. És el pas.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Agustí Colomines i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El pas endavant d’Agustí Colomines

  1. Pere ha dit:

    No t’hi trenquis el cap. És l’estil ciuista de tota la vida.

  2. jcalsapeu ha dit:

    En Colomines és lliure de dir i escriure el que li plagui, i per molts anys. Però el temps en què era possible fer política des de la indefinició, des de l’ambigüitat, s’ha acabat.

  3. Granollacs ha dit:

    Apunt i afegit magnífics!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s