S’acaben tantes coses…

ImageQuan passen massa coses, i tot és massa gros, hi ha un col·lapse mental i anímic. Tot és excessiu, ens aclapara, ens supera, i no sabem com posar-nos-hi. Ara ens hi trobem: són massa coses que s’acaben alhora.

S’acaba la postmodernitat. S’acaba el capitalisme del benestar. S’acaba el camí conjunt que feien Catalunya i Espanya. Les tres solsides són estrepitoses. Sabem que vivim un final d’època, tot és incert i tenim por. Sabem que hem de canviar per dins i moure peça per fora, i tot té l’aire d’un salt en el buit.

No és fàcil trobar en la història cruïlles similars a la que vivim ara. M’he de remuntar al 1410, l’any en què acaba la dinastia del Casal d’Aragó, comença a  soscavar-se la sobirania civil dels catalans i el món feudal es va apagant. Si en van passar, de coses.

L’altra cruïlla és la del 1714. Llavors s’extingia la nostra sobirania nacional, la civilització dels catalans naufragava i Europa s’oblidava de nosaltres. I, bo i així, em fa l’efecte que no van passar tantes coses com ara.

Els antecedents, doncs, no conviden a l’optimisme. Si volem ser lliures i tenir un lloc en el món, n’hem de fer una de grossa. Hem de ser valents. I recuperar, no una, sinó les dues sobiranies que van caure en mala hora: la civil i la nacional.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a S’acaben tantes coses…

  1. Escocell ha dit:

    Bon dia,

    No crec que es pugui comparar la situació actual a la de les dues dates que esmentes, o a la de 1936 (cruïlla mundial, i no local, diria jo). Només algunes xifres ho desmenteixen: taxes d’escolarització, d’analfabetisme, de mortaldat infantil, d’esperança de vida. A principis del XX el CADCI feia campanya pel descans dominical! La sanitat ara és lenta però universal. Si en Marx ho veu no s’ho creu. Ni en Seguí, ni el mateix Pestanya. Ara només cal corregir allò superflu i acabar amb els corruptes i especuladors que intenten acabar amb tot això.
    Com respón en Bob a la pregunta: ens en sortirem? Sí, i tant!

  2. jcalsapeu ha dit:

    Escocell, els paral·lelismes que traço són “sui generis”. És clar que, atenent les dades i els fets, la comparació no és pertinent. Les semblances que suggereixo estan en un altre nivell, més abstracte. Els tres períodes (1410-1412, 1714-1716, 2011-2013) tenen en comú que són un final d’època i també un final de cicle; que aquests anys és la nació en pes que fa ull; que hi ha, gairebé, un canvi de civilització. Puc baixar de l’abstracte al concret: en dos anys, les onze Caixes catalanes s’han reduït a una; la llengua catalana està amenaçada en tots els àmbits de tots els territoris; les autonomies s’acaben i l’autogovern s’afona. Tot el sistema de protecció social fa aigües i el capitalisme s’ensalvatgeix. És molt gros. I tot això fa un “clima” que és angoixant i asfixiant, com m’imagino que devia ser el “clima” el 1412 o el 1716.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s