El PSC o el cocodril vegetarià

Image

Xavier Gomar (imatge pispada gentilment al setmanari Capgròs)

L’altre dia vaig saber, per la premsa local, que el PSC de Mataró estrenava primer secretari del partit a la ciutat. El nou valor emergent respon al nom de Xesco Gomar, i té un perfil… marcat, com si diguéssim. A saber, Gomar és el delegat de la Junta d’Andalusia a Catalunya i, a més, madridista fervorós (el passat 20 de març el van convidar al programa Efectivament, del canal Esports3.cat, en qualitat d’això últim que he dit). ¿Significatiu? I tant: en política tot és significatiu.

El setmanari Capgròs va publicar fa poc una entrevista al dit valor emergent, que es definia d’una manera inquietant: “Jo no sóc ni nacionalista català ni nacionalista espanyol”. Inquietant, sí, perquè aquest epitafi no és sinó la targeta de presentació dels nacionalistes espanyols a Catalunya. Tot seguit, a la pregunta “¿Opina que el PSC s’ha enredat massa en el debat nacionalista?”, Gomar respon de manera taxativa: “Sí, absolutament. I també penso que el nostre país s’ha format des de la pluralitat, que és un dels principis bàsics de bla bla bla”. Vaja, que se’l veu venir d’una hora lluny.

Però servidor, que sóc un ingenu, em negava a entendre el que Gomar ens volia dir. I avui, finalment, ho he capit. Perquè l’Ajuntament de Sabadell (Bustos i companyia) ha decidit que “la programació de Ràdio Sabadell serà bilingüe per cohesió social” [sic]. O sia, que s’ha acabat la conya aquesta de la ràdio en català (i qui diu la ràdio diu l’escola, la televisió, l’administració i tota la pesca). Vet aquí el que ens vol dir Xesco Gomar. Vet aquí el “Nou PSC”.

El “Nou PSC” és, doncs –vol ser–, un PP d’esquerres: vol recuperar els vots que ha perdut a favor dels populars. Val a dir que el PSC ho té fàcil per un costat i difícil per un altre. Fàcil, perquè fer de PP és una cosa que li surt de dins, és un impuls natural i fins i tot gojós: és com aquell que, estrafent els gestos d’un altre, viu la joia de trobar-se a si mateix; o com un cocodril que, després d’anys de vegetarianisme forçat, retroba el plaer de la carn. Però també ho té difícil, i per més d’una raó: en primer lloc, perquè l’aire esquerrà de la formació no se’l creu ni la tieta Pepeta; i en segon lloc, perquè la gent, posada a triar entre l’original i la còpia, tria l’original.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s