Sant Bartomeu, un precedent del #novullpagar

ImageSegons una tradició recollida per Joan Amades, Sant Bartomeu era fill de Sants. (Sí, ja ho sé que era de Galilea, però aquí la gent empadronava els sants prop de casa perquè així els tenia més a mà.) El cas és que li van arrencar la pell de viu en viu, i diu que el sant es carregà la pell a coll i féu cap a Barcelona.

“Els guardes del portal –conta Amades– li volien fer pagar entrada per la pell. Ell al·legà que era la seva i que si l’hagués portada al damunt hauria entrat lliurement sense haver de pagar cap tribut. Discutiren molt, però a la fi va passar sense pagar. Va establir-se al lloc on avui s’alça el carrer del seu nom, on va obrir una botiga de drapaire.” (Joan Amades, Guia llegendària de Barcelona. El Raval, 1934)

No em direu que no us xiulen les orelles. Els catalans estem, si fa no fot, allà mateix. Ens han afaitat tan arran que ens han escorxat en cru i encara volen que paguem per passar els portals. És lògic que ens hi neguem. Sant Bartomeu va acabar escapçat. Nosaltres en sortirem més ben parats, i amb la dignitat crescuda.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Bartomeu i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sant Bartomeu, un precedent del #novullpagar

  1. el porquet ha dit:

    No sé pas si ens en sortirem més ben parats. Mentre la societat (o una part d’ella, siguem clars) s’intenta mobilitzar, el seu govern desgoverna i s’amaga. Aquest govern nostre sembla que els agradi que els arranquin la pell a tires, a ell i al seu poble.

    • Anònim ha dit:

      Sant Bartomeu va perdre el cap. Nosaltres hem perdut pell, bous i esquelles, i per aquest pendís perdrem orelles, conills i picarols -i, bo i així, la comparació amb el sant ens és favorable.

      El Govern de la Generalitat de dalt podia triar entre fer costat a la gent i fer costat a Abertis; ha fet la segona opció, i els qui se’n sorprenen pequen d’ingenus. ¿Què es pensaven, sinó? Que mengin cues de pansa i vagin a can Rumia, abans de votar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s