Rostes i tàperes

ImageImageA casa aprofitem les ocasions per ensenyar el nom de les coses a les nostres filles. I és que ens prenem seriosament l’educació lingüística, la seva i la nostra. La llengua és massa important per deixar-la en mans dels mestres (de primària) i dels professors (de secundària). Ep, no vull dir que els menystinguem –al contrari!–: vull dir que, per anar bé, el gruix de la feina s’ha de fer a casa. Quan no és així, malament rai.

Avui hem aprofitat que, per dinar, a l’amanida hi havia tàperes, i que per acompanyar les llenties hi havia rostes. Vet aquí dues paraules noves que les menudes han après: tàperes i rostes. Passa que arribarà un dia que les ninones sabran llegir, miraran els envasos i hi veuran: picatostes i alcaparras. I ja hi serem pels trossos:

–Papa, ¿què vol dir picatostes?

–Vol dir rostes, en castellà.

–¿I alcaparras?

–Vol dir tàperes, en castellà.

I no sé quina cara faran. Sé que un dia ens faran la pregunta crucial:

–Mama [o papa], si som a Catalunya, ¿com és que a l’envàs no hi diu rostes i tàperes, en català?

I no sabrem què respondre’ls –¿per on haurem de començar?, ¿pel 1714? Llavors les nostres filles començaran a entendre que el nostre no és un país normal; intuiran que els tocarà lluitar per la dignitat de la seva llengua i de la seva pàtria, que és una manera de lluitar per la seva dignitat com a éssers humans.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s