La gallineta ha dit que prou

Dissabte al vespre, en Víctor, son pare i jo penjàvem una pancarta, a la plaça de Santa Anna de Mataró, per anunciar els Premis Coromines, que atorga la CAL en una vetllada que enguany es fa a la nostra ciutat. El dia abans, en Víctor havia baixat de Girona en companyia d’un amic i d’una gallina –l’havien guanyada en una rifa–, circumstància que van aprofitar per fer un “Novullpagar” en el peatge de la Roca, amb música de Llach. Madò Aviram, digníssima, aprovava en silenci el gest sobirà. I ho van gravar: heus ací el vídeo.

Entre les moltes virtuts del “Novullpagar” hi ha la de delimitar amb claredat els interessos: allà estan ells, els fills de la polla rossa i el gall favat; i aquí nosaltres, els fills de la gallineta, que té els ous plens i diu que prou.

(Per cert, que la gala d’entrega dels Premis Coromines serà aquest dissabte, a les 20:30h, al Casal Nova Aliança de Mataró. Els Premis es concedeixen a persones i entitats que s’han distingit en la defensa i la difusió de la llengua i la cultura catalanes. Aquest any els guardonats són Isona Passola, Xecna, Òmnium Cultural de Mataró, la Llibreria Catalana de Perpinyà, Miquel Calçada i Josep de Calassanç Serra –que ens va deixar fa pocs mesos.)

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Colonianisme i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s