Ara més que mai

Diu que ahir a la tarda, a Barcelona, hi havia una gentada i es van vendre més llibres que altres anys. A Mataró vam fer gegantada i també hi havia (salvant les proporcions) una gernació. Enguany hem aconseguit fer colla per portar la Galaneta, que és com es diu la geganta de l’escola Angeleta Ferrer, on portem la pubilla. La intenció és consolidar el grup, fer una colleta de timbalers i fabliolaires (o grallers) i treure la geganta tres cops l’any: per Sant Jordi, per Santes i pel Correllengua. Un de nosaltres va dir: “Ara més que mai”.

I la va encertar. Perquè Ara més que mai és la frase que resumeix l’estat d’esperit d’una bona part del país –la decisiva. Són mots-força que diuen el corrent de fons que mou el país cap a la independència. Ara més que mai vol dir que la cultura popular catalana ha d’omplir els carrers perquè el país ho demana; vol dir que si en Xevi té una hèrnia i jo tinc un turmell fet malbé… a la merda l’hèrnia i a la merda el turmell, perquè no podem defraudar els nostres fills i Catalunya ens necessita.

Ara més que mai vol dir que hem de carregar les piles del país i dur-lo amb força cap a l’estat propi; vol dir que hem de parlar sempre en català, que hem de comprar més llibres en català, que hem de fer botifarra als senyors dels peatges, que hem de fer insubmissió fiscal a Espanya, que a les escoles i als instituts s’ha de fer tot en català i només en català, que els ajuntaments que no exhibeixen la bandera espanyola no han de cedir a les pressions de la Llanos de Luna, i els que l’exhibeixen l’han de retirar per dignitat nacional.

I la tonyina, que brami tant com vulgui, que s’esgargamelli, que s’inflami, que s’encengui i que es rompi les escates si la ràbia se l’endú. Ara no anem a resistir: anem a guanyar.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ara més que mai

  1. anna ha dit:

    Endavant és clar que si, treure els gegants és una manera de fer país i disfrutar tant com els menuts. Sort que hi ha gent amb ganes de fer coses i de fer disfrutar al demés ,que això encara és més difícil

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s