Matraques

Image

(La matraca capgrossa. Imatge manllevada a "El tot Mataró i Maresme".)

Ja deveu saber que, enguany, la Setmana Santa a Mataró ha estat amenitzada per tropes legionàries –com en els vells temps–, cosa que ha tingut tothom molt entretingut. I ha passat que aquest enrenou ha ensordit una altra saragata, estrepitosa també però d’una altra manera: la de les matraques que el Divendres Sant van sonar a l’església de Santa Maria. Les campanes no podien repicar perquè Jesús era mort a la creu, així que van engegar les matraques (acabades de restaurar) per fer la crida al Via Crucis i a l’ofici de la tarda.

ImageAquest succeït m’ha fet pensar en la rica sinonímia que hi ha en català per designar el dit instrument, i en el paper (tèrbol) que ha fet en la nostra cultura popular. A l’interior de les esglésies i les catedrals hi ha les baluernes, dites matraques (pertot), maçoles (illes Balears), barjoles (Castelló i Llucena),  batzoles (Tortosa i alguns llocs del País Valencià) i tenebres (Barcelona, la Garrotxa i Osona). Les maçoles de la catedral d’Eivissa tenen una versió simplificada, anomenada palitroques, a totes les parròquies de les Pitiüses: es tracta d’un giny format per tres tauletes quadrangulars de fusta, la d’enmig amb mànec i les altres dues formant una mena de castanyola plana.

ImageLes matraques de mà o portàtils són la versió menuda de les matraques d’església. Són instruments musicals de percussió fets de fusta, que es fan sonar fent girar una manivela. De Vinaròs en amunt, sempre devers ponent, l’enderga rep el nom de carrau, i de Vinaròs en avall (i també cap a llevant) en diuen matraques. A Cocentaina encara hi ha qui en diu ciguela o cigala, per la semblança de so amb el cant de la fet-fet. A Eivissa en diuen roncador o roncadora. Xerric-xerrac és un mot onomatopeic que designa això mateix, però que no sé ubicar en cap punt del domini lingüístic.

ImageDe tot el repertori, el mot que trobo més suggerent és el de dalt de tot, perquè hi conflueixen els tres grans relats de la Catalunya medieval. I és que matraca prové de l’àrab mațráqa ‘martell’. I els infants catòlics d’antany feien escàndol amb l’atifell per escenificar un pogrom: anaven “a matar jueus” (un estrèpit que també es feia amb cassoles i esquellots). Quina cruïlla més galdosa, direu. Sí, però Europa també ha sigut això, i no està malament tenir paraules que ho recordin.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Matraques

  1. Alfred ha dit:

    Els anys 50, devant de Santa Maria del Mar, per setmana santa a les criatures ens donaven matraques per anar “a matar jueus”, però llavors, que jo recordi, en català en deien també “carraques”, com en castellà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s