Etologia del drac oreller

ImageAixò és un drac que s’amaga darrere les orelles dels infants. Quan en troba un que es renta poc, s’hi posa bé i va fent el niu. Per construir-lo fa servir de tot: cera, ronya, crostes, polls difunts, cascarrulles i tota brutícia que sigui agafadora i traginadora. No se’l veu en forat ni en finestra, perquè és aficadís com ell sol i s’entafora dins el reguer que fa el peu de l’orella a tocar del crani. No s’aventura lluny a buscar menjar, perquè tot al volt hi ha pler d’immundícies i amb això ja fa.

El drac oreller és fredolic; quan arriba l’hivern s’abriga dins l’oïda i llavors ho sent tot, sobretot les confidències que els ninois es murmuren baix baixet. En aquesta saó, la fera mira de no fer mica de soroll i torna muda, perquè el perill d’ésser descoberta és molt gran. Si el nen o els seus pares advertien la seva presència, amb tota probabilitat seria atrapat per un nuvolet furgador de cotó fluix i llençat a les escombraries, com una rampoina. Però això no passa mai, perquè la bestiola a penes si es batega. Les pilositat internes li fan de matalàs i de flassada i allí està calenteta com un torró, s’ensopeix, els ulls se li tanquen i ben aviat encadena les dormides, fent uns bufits de no-res, i passa desapercebuda.

A la primavera la criatura s’eixoriveix, i com que té una gana que l’alça en pes surt a buscar menjar i no s’hi mira gaire. Aquest és el temps més perillós de la seva vida, perquè si d’un plegat el nen sacseja el cap, la cuca pot sortir volant i és fàcil que la trepitgin o l’atropellin; i, si sobreviu, li costarà Déu i ajuda enfilar-se de nou fins a un altre pavelló.

Mentre dura la bonança el drac es fa un tip d’engrunes i grumolls, rosega llémenes i de tant en tant clava queixalada a un poll o una puça que baden devers les enfiles de l’orella. Però quan arriba la tardor s’engorroneix, es torna menjamiques i toca-son, i es prodiga poc. Llavors badalla molt, mig de gana mig de nona, obre una boca com una ferrada i la tanca entre sospirs; i espera, molt quiet, la llarga visita d’en Sunyer.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Etologia del drac oreller

  1. Escocell ha dit:

    Sant Jordi farà neteja ben aviat…

  2. jcalsapeu ha dit:

    Haurà de ser un Sant Jordi menudoi, amfibi, cavalcant un cavall de sabó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s