Catalunya ja és independent

ImageM’ho va dir la meva filla gran l’altre dia. I tenia raó. La seva mare em va trucar: “Som als cavallets. ¿Que véns?”. Hi vaig anar. I quan van veure que arribava, la Joana va fer una correguda cap a mi tot cridant: “¡Papa, papa, Catalunya és independent!”. “Caram, que bé –vaig fer jo–. Tota la vida que he esperat aquest moment.” Això va ser que la Joana havia vist una gent que anava amb cotxe i reien i treien una estelada per la finestra, ella va preguntar quin sentit tenia allò i sa mare va dir el primer que li va passar pel cap. I la bona és que era cert.

Catalunya ja és independent perquè no surt en els pressupostos de l’Estat espanyol. Inversions en Rodalies, tururut violes. El corredor mediterrani, que ens el pintem a l’oli. Els diners que ens deuen, ens els paguen amb cançons. La connexió ferroviària amb el port de Barcelona… encara riuen. ¿No voleu peatges? Deu poals. I els diners per a la llei de dependència, que es fan fum pel fumeral. Més clar, l’aigua: Catalunya no és [a] Espanya. El solar que en diuen Catalunya és una pedrera poblada per esclaus d’on extreuen recursos. Punt.

El fet és que no hi som. Ens n’han fet fora. Som independents, ells ho saben i ho tenen coll avall. Però és clar, no n’hi ha prou de ser independents: cal ser-ne conscients i assumir-ho (cosa que els espanyols ja han fet). I exercir totes les competències que escauen a un estat independent.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s